Muerte a la Norma / Norma Mor (Santiago de Xile, 1990)
Vaig néixer a Santiago, on les grans alberedes es van obrir, però equivocadament, privilegiant només a uns pocs; on l’educació i la salut es van convertir en el negoci dels rics. Treballar per sobreviure és la normalitat del Xile desigual.
La nostra democràcia és només una paraula bonica. La nostra democràcia fa pudor a capitalisme neoliberal, i la realitat és que aquesta història ha determinat què soc avui dia.
Vaig néixer llençant pedres, respirant gasos lacrimògens i escapant de la policia per demanar un dret humà. I, tot i així, em segueixen cridant “maricón”, condemnant el meu futur per ser artista de classe mitjana i travesti.
Vaig descobrir quina era la norma. La vaig aprendre molt bé. Vaig saber què era la norma. Vaig aprendre els seus gestos, els seus moviments, la seva forma de pensar, d’actuar... per, d’aquesta manera, aconseguir dominar-la i fer-la meva. Perquè no importa com de lliures vulguem ser: sempre hi ha una norma que cal matar per poder aconseguir-ho.
I així és com Mort a la Norma (Muerta a la Norma) es va transformar en la consigna que representa una feminitat construïda per grans dones que poden representar una nova norma; una norma que ve a qüestionar i trencar les normes establertes.
