Ricc Domínguez (Cali, Colombia. 1993)
La manera en què la meva manera de ser i expressar-me em va canviar la vida va ser quan vaig sentir que no era com la resta de persones amb les que convivia. Això em va ajudar a explorar i sobretot a no comparar-me.
Al final del dia, sempre seré un colombià migrant amb la maleta plena de somnis i el passaport ple de peròs.
Moltes vegades desitjaria que per a les persones llatines fos més fàcil migrar, però és un procés dur i feixuc. Tot i que sense això no sabré mai com serà de bo gaudir la glòria.
Estic cent per cent orgullós de ser de Colòmbia i haver estat criat al país més feliç del món, envoltat de les persones més alegres i humils. M’afecto, em modelo i m’ajudo a créixer com a ésser humà polític.
Sento que el treball influeix en el meu entorn en el moment en què em dono compte que som un, i que no hi ha una lluita que ens sectoritzi, ens divideixi i ens faci lluitar pel benestar propi. El nostre final comú està lligat a les nostres capacitats d’acceptar i solucionar els problemes que ens afecten.
És l’única sortida
És allò que ens connecta i connectarà amb el futur.
L’art és immutable i és l’única via d’escapament que ens queda sense un control directe.
