Sam Marstone (Sant Pere i Sant Pau, Tarragona, 1997)
La naturalesa de la meva identitat es transforma. Exigeix no tenir-ne una idea ferma. Sento qui soc.
M’encanta explicar històries. La roba és una magnífica eina per fer-ho, i tot i que volgués, no podria ignorar tots els seus sortints.
Últimament, a tarot, he estudiat la dinàmica masculí-femení: no té res a veure amb dividir i limitar. Es tracta d’aconseguir la unió perfecte entre ambdues coses. Això em va fer pensar: no soc un noi ni una noia, soc un esdeveniment. Però sí, suposo que soc un noi blanc homosexual que va sentir que no tenia permís per existir mentre creixia sense una llar a la qual anar.
Però tot això ha canviat. M’he perdonat pel que vaig fer per sentir-me estimat. He lluitat per no sentir-me afectat per la percepció de la gent; va ser un plaer fugir cap a un lloc més immens, la gran ciutat, veure’m en situacions sensibles però segur perquè hi havia trobat gent valenta amb una naturalesa forta. Mai ningú em va fer sentir inferior. Vaig començar a aprendre a acceptar-me sense qüestionar-me.
Ara ho entenc millor. A la majoria de la gent no li importa res, només et presta atenció -tot i que sigui negativa- per reforçar la teva pròpia presència. És un mateix qui importa i és el que penses tu sobre tu mateix el que és vàlid. Ara estic en pau, és el moment d’escoltar històries.
