Inici » Noticia » Estudi “Gestió i usos del temps a les Associacions Veïnals de Barcelona”

Estudi “Gestió i usos del temps a les Associacions Veïnals de Barcelona”

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona ha fet un estudi identificar i fer emergir els principals conflictes i problemàtiques que es generen a l’interior de les diferents associacions veïnals de Barcelona en la gestió i els usos del temps.

 

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona ha fet un estudi per identificar i fer emergir els principals conflictes i problemàtiques que es generen a l’interior de les diferents associacions veïnals de Barcelona en la gestió i els usos del temps. Els resultats mostren que les principals dificultats es donen en la coordinació i compatibilització de la vida associativa amb altres esferes de la vida i en la gestió i organització interna del treball associatiu.

El passat mes de maig la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona va publicar l’informe “Gestió i usos del temps a les Associacions Veïnals de Barcelona” realitzat per Paula Arboix, Rocío Mouriño i Albert Recio. L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una enquesta online amb l’objectiu d’extreure una quantificació de les hores dedicades pels participants i una primera identificació dels conflictes principals, i grups de discussió realitzats a diferents associacions per tal d’aprofundir, amb més complexitat, els conflictes assenyalats.

Els resultats mostren que es generen diverses problemàtiques relacionades entorn dels usos del temps, tant pel que fa a la coordinació i compatibilització de la vida associativa amb altres esferes de la vida quotidiana – com són la laboral i la domèstica familiar -, com a la gestió i organització interna del treball associatiu.

L’element que més dificulta la coordinació d’activitats sincronitzada entre els membres de les entitats, és el treball remunerat, en la mesura que limita la disponibilitat horària i, per tant, la dedicació i participació a la vida associativa. Observant-se molta més disponibilitat entre les persones jubilades, fet que pot tenir conseqüències forma de representativitat desigual dels diferents perfils socials dins les associacions.

En segon lloc, el treball domèstic i de cura, tant d’ascendents, de descendents o de laterals, també desenvolupa un paper important en la coordinació i compatibilització de la vida associativa. En aquest cas, cal afegir-hi les desigualtats de gènere intrínseques que poden acompanyar la compatibilització d’aquesta esfera, donat que aquestes tasques han estat històricament vinculades al col·lectiu de dones dins la societat. Així doncs, cal tenir en compte que aquest element afecta a la participació i dedicació d’homes i dones.

Per altra banda, també es generen conflictes en la pròpia activitat associativa, derivats de la manca d’interès general envers l’associacionisme que porta a què les persones associativament actives participin en diverses entitats. Aquesta pluriparticipació provoca conflictes en la sincronització del treball associatiu, per manca de temps i per manca de coincidència horària. A més a més del perill en la continuïtat de l’activitat associativa inherent a l’envelliment del perfil humà de les associacions.

L’informe també destaca com un dels conflictes principals que emergeix dins de l’activitat associativa la dificultat de coordinació de les entitats amb l’Administració, element necessari i essencial per dur a terme el treball associatiu i assolir els fruits desitjats de la seva activitat. Per un costat, posen de manifest la incompatibilitat horària entre l’Administració i les entitats veïnals, havent-se d’adaptar les segones als horaris i ritme de l’Administració. I per l’altre, subratlla la percepció de manca de suficient reconeixement polític a la tasca que desenvolupen i al temps que dediquen a la millora de la societat. Remarcant la participació en molts processos participatius i òrgans consultius sense que es tradueixi en una consecució proporcional dels resultats desitjats assolits.

Conclou l’informe que tots els elements que posen en evidència han de servir per reflexionar sobre els diferents conflictes per tal de buscar noves solucions i estratègies, tenint en compte l’ús i la gestió del temps social, que permetin un funcionament més eficaç, harmoniós i productiu del treball associatiu. Promovent, alhora, una relació de mútua complementació amb l’Administració a partir de la comunicació, el diàleg i la coordinació transversal, justa i equitativa.