Avís preventiu per partícules (PM10)

×

Error message

Notice: Undefined index: environment in include_once() (line 676 of /var/www/apps/app0470/www/qualitataire/sites/default/settings.php).

Els beneficis socials de la mobilitat sostenible

Medi ambient. Més enllà dels efectes positius sobre la salut i el benestar de la ciutadania, la mobilitat sostenible també té importants beneficis socials.

Una mobilitat sostenible també vol ser una mobilitat segura, eficient i equitativa. Per tant, millorar i potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic no només té importants beneficis mediambientals i de salut pública, sinó també socials.

Per aquest motiu és cosa de tots, tant dels veïns i veïnes com de l’administració pública, apostar per una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient que permeti a la ciutadania continuar funcionant, que els desplaçaments estiguin a l’abast de tothom, i alhora reduir la petjada ecològica.

Beneficis socials

Apostar per la sostenibilitat no només permet lluitar contra la contaminació atmosfèrica, sinó també és una forma de fer ciutat i beneficiar col·lectius tradicionalment vulnerables com la gent gran, les persones en situació d’atur o les persones amb rendes més baixes.

I és que l’aposta per la mobilitat sostenible i neta assegura també una mobilitat eficient a l’abast de tothom, un dels objectius principals del govern municipal que vol facilitar a tothom l’oportunitat de moure’s per Barcelona sense dependre del cotxe i la moto.

Així, segons dades aportades per l’enquesta de satisfacció d’usuaris realitzada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), alguns d’aquests sectors de la població són els usuaris més habituals dels mitjans de transport nets, com pot ser el transport públic (metro, autobús, tramvia, bicicleta): els jubilats els utilitzen en un 92% dels seus desplaçaments, la població desocupada entorn un 86% i els estudiants, en gairebé un 89%.

Alhora, els transports nets són els preferits de la població amb rendes més baixes (escullen mitjans no contaminants un 72% de les vegades), donat el sobrecost que suposa el manteniment d’un cotxe o una moto.

Totes aquestes estadístiques incideixen en la incidència social que inclou el reforçament de la mobilitat verda pública, que s’afegeix als beneficis mediambientals i per a la salut pública que comporten els mitjans de desplaçament sostenibles.

Un problema de salut pública

Actualment, el principal responsable de la contaminació atmosfèrica a Barcelona és el trànsit rodat: un 44,2% de desplaçaments que procedeixen de fora de la ciutat i un 15% dels desplaçaments interns són realitzats amb vehicle privat de motor.

La contaminació atmosfèrica és la causant de mort prematura per malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, i també per malalties respiratòries i càncer de pulmó.

També contribueix a fer més severes altres malalties, com l’asma, la malaltia pulmonar crònica, la pneumònia, la insuficiència cardíaca, la coronària, la hipertensió arterial o la diabetis, entre altres.

Alhora, segons estudis realitzats per ISGlobal a la ciutat de Barcelona, s’ha demostrat que la contaminació de l’aire urbà també té un efecte advers en la maduració del cervell dels infants, provocant canvis que afecten el domini funcional, a la vegada que està associada a la reducció de la fertilitat.

Implementar una estratègia global

Seguint el camí iniciat per algunes grans ciutats, com ara Londres o París, Barcelona ha establert mesures per reduir la contaminació a la ciutat, com són les 58 actuacions del Pla Contra la Contaminació o les propostes del Programa Contra la Contaminació de l’Àrea Matropolitana de Barcelona (AMB).

Des del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018, l’Ajuntament de la ciutat s’ha posat com a objectiu la reducció d’un 21% de la presència de vehicles privats de motor, clau per a la reducció de la contaminació ambiental, essent conscient que per aconseguir-ho requereix el desplegament d’una xarxa completa de transport públic, com pot ser la xarxa de bus d’altes prestacions o la proposta de connexió del tramvia, així com la promoció de l’ús de la bicicleta, per arribar als 300 quilòmetres de carril bici al 2018.

Alhora, la pacificació dels carrers, amb el model urbà de les superilles, les zones 30 o les zones de vianants, permetran una recuperació de l’espai públic per part de la ciutadania i la millora de la qualitat de vida.