Sant Martí de Provençals
Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies i l'església.
El districte de Sant Martí inclou, en un mateix territori, el passat i el futur de Barcelona, amb deu barris que tenen com a nexe comú el fet de ser primordials en la industrialització i el creixement econòmic de la ciutat.
Els Jocs Olímpics de Barcelona van transformar la ciutat en general, i molt especialment el districte de Sant Martí, que es va obrir definitivament al mar i va canviar les fàbriques, els magatzems i les naus industrials per habitatges nous, zones verdes, equipaments i complexos d'empreses vinculades a la societat de la informació i la comunicació.
El districte és avui una combinació d'història i modernitat, on hi ha nuclis històrics amb molta activitat popular, xemeneies centenàries i fàbriques reconvertides en estudis, habitatges o museus, on conviuen edificis d'oficines de disseny i construccions singulars.
Aquesta combinació entre passat i futur es reflecteix especialment en la transformació de l'antic Poblenou industrial en el nou districte tecnològic, i en d'altres projectes que estan canviant la fisonomia del districte com ara la remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes i la cobertura de la Gran Via, la redefinició del Port Olímpic i l'antic Mercat del Peix, i l'actualització veïnal dels barris de la Franja del Besòs de Sant Martí.
Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies i l'església.
Situat a l'extrem de Barcelona més proper a Sant Adrià de Besòs, el barri va néixer als anys seixanta com a ciutat dormitori.
El nom de la Verneda fa referència a uns dels arbres que creixen al marge dels rius, els verns. El barri està molt relacionat amb el veí Sant Martí de Provençals.
La Gran Via articula Provençals del Poblenou, un barri de blocs alts d'habitatges en ple procés de transformació de zona industrial a centre d'empreses tecnològiques.
Diagonal Mar i el Front Marítim és el barri més nou de la ciutat, i es troba encara en procés de formació i consolidació.
El Poblenou s'estén des de la Diagonal fins al mar. Fins fa poc, les activitats industrials se solien combinar amb les residencials.
El barri comprèn dues zones, avui ben diferenciades però que tendiran a integrar-se els propers anys: el veïnat del Parc i l'entorn de la plaça de les Glòries.
La Vila Olímpica va ser el gran regal urbanístic dels Jocs Olímpics del 1992 a la ciutat de Barcelona. Les indústries van deixar pas a un nou barri encarat al mar.
El nom del barri deriva de la paraula cros, que significa ‘fons’, i fa referència a terres de conreu situades en fondals.
La part nord del territori cap a on es va estendre el nucli del Clot era coneguda com “el barri de la Muntanya”, i comprenia l'actual Camp de l'Arpa i el Guinardó.