Història

Sant Martí era un territori ampli gairebé deshabitat, situat als afores de la muralla de Barcelona. S'estenia des del nord fins al riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. En aquells temps, la línia de la costa estava més reculada, i gran part del que ara són els barris del Poblenou i el Besòs o bé eren maresmes insalubres o bé aiguamolls i llacunes, que constituïen un perllongament natural del delta del riu Besòs. És així com al llarg dels segles, amb el retrocés de la línia de costa i l'acció humana, la seva superfície va augmentar fins a esdevenir un dels pobles més extensos del pla de Barcelona.

Els orígens d'un poble petit i un hàbitat dispers

L'origen etimològic de Provençals es remunta a l'època del domini romà sobre el pla de Barcelona. Els romans anomenaven ager provincialis les terres de conreu properes a les seves colònies, destinades a proveir d'aliments la ciutat. La construcció d'una capella romànica consagrada a Sant Martí de Tours va acabar de formar el nom de Sant Martí de Provençals. Al seu voltant, es va constituir una sagrera, s'hi van edificar algunes masies, i es va formar un conjunt que durant segles va ser l'únic punt de referència de població martinenca.

El pas de nucli rural a poble industrial i obrer

L'arrencada de la indústria a Sant Martí es va produir arran de la prohibició, el 1846, de l'Ajuntament de Barcelona de construir més fàbriques a l'interior de la ciutat emmurallada. Així, les fàbriques de teixits es van instal·lar al Clot, la Sagrera i majoritàriament al barri del Taulat, aprofitant la bona situació de terres planes i riques d'aigua subterrània al Poblenou.

Coneixeu la història de cadascun dels barris