Sant Martí de Provençals, de poble a districte

Els orígens d'un poble petit i un hàbitat dispers

Sant Martí era un territori ampli gairebé deshabitat, situat als afores de la muralla de Barcelona. S'estenia des del nord fins al riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. En aquells temps, la línia de la costa estava més reculada, i gran part del que ara són els barris del Poblenou i el Besòs o bé eren maresmes insalubres o bé aiguamolls i llacunes, que constituïen un perllongament natural del delta del riu Besòs. És així com al llarg dels segles, amb el retrocés de la línia de costa i l'acció humana, la seva superfície va augmentar fins a esdevenir un dels pobles més extensos del pla de Barcelona.

L'origen etimològic de Provençals es remunta a l'època del domini romà sobre el pla de Barcelona. Els romans anomenaven ager publicus o ager provincialis (camp provincial) les terres de conreu properes a les seves colònies, les quals estaven destinades a proveir d'aliments la ciutat.

La construcció d'una petita capella romànica consagrada a Sant Martí de Tours va acabar de formar el nom de Sant Martí de Provençals. Al voltant de l'església, avui anomenada església de Sant Martí Vell, es va constituir, en època feudal, una sagrera, un espai sagrat que protegia persones i béns, i origen de l'actual barri de la Sagrera de Sant Andreu; i també es van edificar algunes masies, que van formar un conjunt que durant molts segles va ser l'únic punt de referència de població martinenca.