Districte de Sant Martí

Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l'Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l'església. Al final del segle XIX, pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

El barri, com tants d’altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades als anys cinquanta. Els primers dos grups d'habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, van ser promoguts per la Caixa de Pensions i l'Obra Sindical del Hogar. L'aprovació d'un pla parcial del sector, l'any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va provocar el rebliment de l’edificació, amb la multiplicació de grans blocs d'habitatges. En va resultar un barri amb una alta densitat de població i una manca total d'equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l'arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres millores importants al barri.