Història de Sant Martí de Provençals

Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l'Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l'església. Al final del segle XIX, pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

El barri, com tants d’altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades als anys cinquanta. Els primers dos grups d'habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, van ser promoguts per la Caixa de Pensions i l'Obra Sindical del Hogar. L'aprovació d'un pla parcial del sector, l'any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va provocar el rebliment de l’edificació, amb la multiplicació de grans blocs d'habitatges. En va resultar un barri amb una alta densitat de població i una manca total d'equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l'arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres millores importants al barri.