Història del Camp de l’Arpa del Clot

La part nord del territori cap a on es va estendre el nucli del Clot era coneguda com “el barri de la Muntanya”, i comprenia l'actual Camp de l'Arpa i el Guinardó. Va mantenir el seu pes agrícola fins a mitjan segle XIX, en què es va començar a urbanitzar.

El topònim de Camp de l'Arpa procedeix, probablement, d'un dolmen que hi va haver en aquesta zona. Figura citat en un document de l'any 1037 del Cartulari de Sant Cugat, amb la forma ad ipsa archa, amb motiu d'una confrontació de límits. El nom actual seria una deformació de l'original.

Des del punt de vista urbanístic, el Camp de l'Arpa es va resistir al Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà aprovat l'any 1859. Els interessos dels propietaris i l'oposició dels membres del consistori van fer que la major part de les obertures dels carrers nous s'estronquessin en arribar al barri. Per això, els carrers de Còrsega, del Roselló i de Provença moren a l'altura del traçat del carrer de Rogent.

Aquest fet ha permès mantenir alguns passatges del segle XIX, com ara els del Sospir, del Trinxant, del Pistó, etcètera, que proporcionen una imatge insòlita al començament del segle XXI. Un altre testimoni del passat agrícola és la masia de Can Miralletes, a l'extrem superior del barri. La plaça de Can Robacols, reformada recentment, i especialment el carrer de Rogent, per a vianants, són elements cabdals per aglutinar la vida del barri.