Història del Clot
El Clot és un dels nuclis més antics de Sant Martí. Ja existia a l'època medieval, amb el nom de Clotum Melis (Clot de la Mel). El nom del barri deriva de la paraula cros, que significa ‘fons’, i fa referència a terres de conreu situades en fondals. Molt ric gràcies a les hortes i els molins al voltant del Rec Comtal, proveïa de queviures la ciutat de Barcelona i, entre altres productes, mel de gran qualitat.
El caràcter rural d'aquesta zona es va mantenir fins al segle XIX. Algunes masies i torres senyorials han arribat fins als nostres dies, com la Torre del Fang o la Torre de Sant Joan. La resta han desaparegut amb el temps, però alguns dels seus carrers o racons evoquen el passat agrícola.
Durant el segle XIX s'hi van instal·lar les primeres farineres, seguides per indústries tèxtils, adoberies, bòbiles, etcètera. Al final del segle XIX el barri s'havia convertit en un assentament industrial i obrer, amb un augment molt important de població, la majoria procedent de la resta de Catalunya i d'Aragó.
L'any 1854 va començar a circular la línia de tren en direcció a França, i el 1861 la de Saragossa. El posterior soterrament o desaparició dels traçats del tren, ja al segle XX, no va suposar la desaparició de barreres urbanes, en ser substituïdes per vies ràpides per a automòbils com la Meridiana, inaugurada l'any 1964 o, més tard, Aragó i la Gran Via. Aquest fet, que actualment s'intenta corregir facilitant la permeabilitat de vianants a través d'aquestes grans artèries, ha estat una de les causes de la consolidació de dinàmiques urbanes diferenciades al Clot i al Camp de l'Arpa.
El Clot ha perdut de mica en mica el seu caràcter industrial, en desplaçar-se o desaparèixer antigues fàbriques i tallers. Això ha fet possible recuperar alguns grans espais per a ús ciutadà, com el parc del Clot. Altres zones, com el Clot de la Mel, han estat l’escenari de noves implantacions residencials.
