El parc del Besòs
Les especials característiques d’aquest espai de lleure en fan un punt de trobada únic, un lloc que mereix visitar-lo per una singularitat que en faran tota una experiència
Aquesta immensa zona de lleure i d’estada obeeix a un disseny dels arquitectes Heliodoro Piñón i Albert Viaplana. Enllestit el 1986, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
Pel fet de ser en una plana es pot considerar com a una unitat. L'ambient, però, és totalment diferent segons si ens trobem a la gran esplanada o a l'interior de les illes arbrades. De fet, és un espai que permet aïllar-se de la ciutat sense abandonar un cert ambient urbà.
Disseny singular, passejada particular
El parc s’estructura a partir d’un seguit de línies longitudinals en què dos passejos en i grega permeten creuar-lo en totes direccions. Com esquitxant el voltant de la gran esplanada, s’enlairen dunes amb arbres, especialment oms, pollancres, pins i alzines, a més d’espais de lleure, de joc i esportius.
Els espais que queden entre els amples passos vegetals s’organitzen a l’atzar. S’hi entrellacen passejos amb fanals, divertides figures geomètriques de formigó, un sortidor emergent, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i fileres de boles de formigó en un ordre incert, unes galeries lineals, una porta monumental, un orgue amb tubs de formigó, una rambla de traçat insòlit... i llargues fileres d’arbres.
El passeig central del parc del Besòs de Sant Adrià
Un dels senders de boles de formigó que solquen el parc del Besòs
Els tubs de l'orgue de formigó del parc del Besòs
Les dues salzedes
En documents de l'any 990 es troba per primer cop la paraula Bissaucio per anomenar el Besòs. Si “bis” significaria dos i “saucio” defineix una salzeda, el Besòs és el riu "dues salzedes", que existiren durant segles al llarg de tot el seu curs. Les salzedes són comunitats vegetals de ribera formades per arbres i arbusts de fulla caduca com ara la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre.