El parc del Besòs
Aquesta immensa zona de lleure i d’estada obeeix a un disseny dels arquitectes Heliodoro Piñón i Albert Viaplana. Es tracta d’un parc modern, de línies geomètriques i de caire obert.
Les característiques del disseny i el fet d'estar situat en una plana fan que el considerem com a una unitat, sense dividir-lo en zones. L'ambient però, és totalment diferent, segons si ens trobem a la gran esplanada o a l'interior de les illes arbrades.
Disseny singular, passejada particular
Dos passejos en i grega permeten creuar-lo en totes direccions i gaudir-lo plenament. De fet, tot l'espai s'estructura a partir de línies longitudinals de peces de formigó i de dos passejos pavimentats resseguits per fanals i arbres que travessen el parc i ofereixen la possibilitat d'usar-lo sense abandonar un cert ambient urbà.
Obert cap al mar, els espasi que queden entre els amples passos vegetals s’organitzen a l’atzar. Un sortidor emergent, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i unes boles de formigó en un ordre incert, unes galeries lineals, una porta monumental, una rambla de traçat insòlit...
Enllestit el 1986, el parc del Besòs gaudeix de la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local.
Les dues salzedes
En documents de l'any 990 es troba per primer cop la paraula Bissaucio per anomenar el Besòs. Si “bis” significaria dos i “saucio” defineix una salzeda, el Besòs és el riu "dues salzedes", que existiren durant segles al llarg de tot el seu curs. Les salzedes són comunitats vegetals de ribera formades per arbres i arbusts de fulla caduca com ara la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre.