L’antic cinema Pere IV
De cinema de barri molt popular, a centre de serveis veïnals i culturals d’avantguarda, aquest espai del carrer Alfons el Magnànim fa lustres que és punt neuràlgic del barri
No fa pas gaire anys que els barris de Barcelona estaven tots esquitxats per una amplíssima xarxa de cinemes de barri. En els últims lustres, per molts motius en general i per cap en concret, aquella immensa xarxa de sales de projecció es va anar consumint de mica en mica, fins a quedar en el record íntim de les persones.
Però un record indeleble en la memòria de tothom, i el Cinema Pere IV, que havia ocupat aquest espai tan cèntric del carrer Alfons el Magnànim, serà inesborrable per tota una generació de veïnes i de veïns del Besòs i el Maresme que en van fer punt de reunió des de la seva construcció el 1964 fins al seu tancament amb el canvi de mil·lenni.
Nova vida, nous serveis
L’edifici va ser adquirit el 2010 per l’Ajuntament de Barcelona per destinar-lo a serveis públics. Posteriorment es va veure que el seu estat feia inviable la remodelació i que l’única opció era l’enderroc, cosa que va tenir lloc el 2023.
Tot seguit va començar la construcció d’un nou edifici singular i modern, de 6 plantes i 5200 m2 de superfície hàbil, en què s’ubicaran serveis i equipaments necessaris al barri. Per exemple, a la planta baixa hi haurà un auditori que rememorarà l’antic cinema, i mentre que a les tres plantes superiors s’hi ampliarà l’adjacent CAP Besòs, a les plantes centrals s’hi ubicarà la nova biblioteca del barri. Un nou edifici singular, cridat a convertir-se en un nou far d’atracció social i cultural al Besòs i el Maresme.
Imatge virtual del nou edifici de serveis del c. Alfons el Magnànim
La façana de l'antic cinema Pere IV, amb el mural de Kamil Escruela
El mural dels desitjos i les il·lusions
Quan l’edifici ja era propietat municipal, la seva façana va ser el llenç perfecte per a una obra mural de gran format. L’artista urbà Kamil Escruela era coneixedor de la gran rellevància de l’edifici per satisfer moltes de les reivindicacions del veïnat, i per això la seva proposta va ser tan celebrada. De fet, hi vaig dibuixar, de manera molt alegre i colorista, totes les il·lusions i els desitjos que l’entorn social i humà del barri hi dipositaven, i per aquest motiu al llarg dels anys, i amb orgull, es va convertir en part del paisatge visual del barri.