Passatges al Maresme
L’entorn de cases baixes dels carrers Auger i Jubany i el passatge Foret testimonien un passat residencial del barri aliè a les onades migratòries del franquisme
El que ara coneixem com a barri del Maresme s’estén al marge esquerra de la rambla de Prim fins a, aproximadament, el carrer Josep Pla, i des del carrer Pere IV fins al carrer Llull.
Urbanitzat seguint la trama Cerdà, les primeres construccions de caràcter clarament residencial van tenir lloc als anys quaranta, i el nom del barri es deu justament al primer dels polígons que s’hi va construir, el polígon Maresme, format per 10 edificis mimètics situats entre els carrers Cristóbal de Moura i Pujades al llarg del carrer Maresme, de què pren la denominació.
Barri obrer, barri humà
Una mica amagat, com camuflat pels arbres, hi ha un conjunt urbà que ha aconseguit sobreviure a l’especulació, un racó màgic format pels carrers Auger i Jubany i el passatge Foret que s’ha preservat miraculosament.
Es tracta d’un nucli de cases baixes previ als polígons que havien d’acollir les onades migratòries, situat una mica més amunt del mateix carrer Maresme, entre els carrers Marroc i Pere IV, i també a tocar de la rambla de Prim.
En aquest nucli veïnal sembla que el temps s’hagi aturat, molt especialment en els tres vials que travessen aquestes dues illes de cases. I és que la seva estètica urbana ens transporten a una altra època i conviden al passeig relaxat, al gaudir i el plaer de la conservació de la memòria de la ciutat.
Perspectiva del c. Jubany, un dels passatges que travessen el vell Maresme
Perspectiva del ptge. Foret, un dels passatges que travessen el vell Maresme
Flaire de colònia industrial
Dominats per cases unifamiliars al més punt estil modernista i noucentista urbà, els ornaments florals de portes i finestres o l’existència de petits patis frontals d’aquests passatges fan pensar en tota una altra època. És un petit reducte construït els anys vint i trenta en el que aleshores eren camps de conreu, i ara formen un peculiar espai de pau en què les presses i la vida atribolada no hi tenen cabuda.