Plaça de la Palmera
D’entre els espais verds de Sant Adrià, destaca aquesta encantadora placeta de tall humà i voluntat íntima protagonitzada per una icònica palmera
A l’extrem sud del carrer Goya de Sant Adrià hi ha una zona enjardinada molt recollida i plena de verd on ve molt de gust de quedar-s’hi una estona. La ubicació dels bancs és estratègica per aprofitar el sol de primavera o hivern i l'ombra en períodes de més calor, i queden voltats de tot d’espècies arbòries sembrades seguint una certa simetria i ordre. Hi ha grups de til·lers i de plataners de canàries emmarcats per escocells quadrangulars o parterres de gespa.
La palmera de Sant Adrià
D’entre tots els arbres, hi destaca una palmera de l'espècie Phoenix Canariensis, que dona nom a la plaça. És en un parterre emmarcat per una tanqueta quadrangular de fusta tractada d’uns quatre metres d’amplada que permet augmentar la quantitat de terra femada.
Es tracta d’un exemplar jove amb un tronc esvelt d'uns 3 metres d'alçada, i la seva capçada, ben cilíndrica, presenta una coberta compacta que fineix en una corona amb moltes fulles de dos i tres metres de longitud disposades com un ventall. Les flors són molt petites i de color groc, i el fruit, els dàtils, són com ovals marronosos que poden fer entre dos i tres centímetres. El millor moment per retre-li vista és al juny, en florir.
Emblema d'una expressió ciutadana
A tocar del tronc de la palmera hi ha una escultura amb sòcol collat al terra. És peculiar per la seva forma de lluna minvant, i està feta d'acer corten que li dona el color característic del rovell. A la part frontal s'hi pot llegir "25 d'octubre de 1990. 00:00 hores", que marca l’inici d’una revolta veïnal que La Vanguardia va anomenar Intifada del Besòs que va durar cinc dies per reivindicar l’ús públic d’aquest espai urbà.