Tancada al Patronat
Aquesta placeta recollida és un lloc de pas habitual, i per tant, un espai molt oportú per a l’homenatge veïnal. Un dels que acull és en record d’un fet social inèdit ple de significats i de conseqüències, com ho va ser la tancada de dones al Patronat de l’Habitatge. Tot un revulsiu que va remoure consciències i capgirar el barri.
Dignitat de l’habitatge
La qualitat dels edificis del polígon del sud-oest del Besòs va fer sorgir patologies compromeses al cap de no gaire anys d’ocupar-los. Les esquerdes i les avaries ja feien acte de presència, però l’enfonsament d’uns baixos comercials el 1977 va obrir la caixa dels trons.
Ràpidament van tenir lloc assemblees veïnals en què la indignació era patent, i com a mesura de pressió davant l’administració pública en relació a uns habitatges de protecció oficial, es va acordar un tancament a les oficines del Patronat de l’Habitatge, a la pl. Lesseps. Va ser el maig i va durar 15 dies, i va ser a càrrec, molt majoritàriament, de dones.
L’acció va generar la solidaritat i la mobilització de tot el barri i va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges més afectats.
Democratització d'una entittat veïnal
L’ocupació del Patronat de l’Habitatge va comportar tot un avenç en la renovació del moviment veïnal al barri, atès que aquella tancada no només va provocar millores en els habitatges sinó que, de retop, va democratitzar l’Associació de Veïns. Dominada per homes de vinculació franquista, en la següent renovació de la junta aquelles dones lluitadores van crear-hi -una vocalia de dones.