Abelles

L'espècie

Les abelles i els borinots (família Apidae) són un bioindicador de la qualitat de l’aire de la ciutat, alhora que constitueixen un recurs important per a la pol·linització de les plantes i la millora general de les zones verdes.

Les abelles urbanes no tenen gaire visibilitat, però han coexistit amb la ciutadania des de sempre. Es refugien en troncs d’arbres i edificis buits, i s’alimenten amb les flors de l’espai urbà.

Què fa l'Ajuntament?

L’Ajuntament de Barcelona està compromès amb la biodiversitat i té cura dels eixams d’abelles (Apis mellifera) que hi ha a la ciutat, per això es fan actuacions de manera habitual a la via urbana, que requereixen la intervenció d’equips multidisciplinaris de professionals.

En tractar-se d’una espècie en recessió, les tasques de cura i protecció resulten molt importants. Barcelona s’ha sumat al moviment global a favor de les abelles urbanes amb accions com la instal·lació de nius i “hotels d’insectes” per a abelles i vespes silvestres a parcs i jardins de la ciutat per afavorir-ne la reproducció i promoure la biodiversitat urbana. Així, s’incrementarà la presència d’aquests insectes pol·linitzadors, que faran que floreixin més flors i plantes al seu voltant i que millori l’hàbitat de les zones.

També es fan habitualment tallers educatius vinculats a la cura de les abelles silvestres, tant dirigits a escolars com a la ciutadania en general, per conscienciar sobre la protecció d’aquesta espècie i d’altres pol·linitzadors.

Convivència amb la ciutadania

Mantingues la calma

La reducció de les poblacions d’abelles els darrers anys ha generat un interès creixent per l'apicultura urbana com una manera de renaturalitzar les ciutats.

Les abelles no solen presentar problemes de convivència a l’espai urbà. Només piquen com a defensa en cas de sentir amenaçat el seu niu i, de fet, no totes poden picar, ja que únicament les femelles tenen fibló.

Per evitar les picades d'abelles, intenta mantenir la calma i evita moviments bruscs, i no passegis descalç per llocs on hi hagi flors.

Retirada d’eixams

Pots avisar de la presència de nius a la via o espais públics al Telèfon del Civisme (900 226 226) per activar el servei de recollida i eliminació. Si el niu es localitza en un espai privat, és la propietat qui s’ha de fer càrrec de retirar-lo.

Sabies que…

Els insectes pol·linitzadors, com ara les abelles, estan en regressió arreu degut a diverses causes, com l’ús excessiu de fitosanitaris i la pèrdua d’hàbitats de qualitat. Aquest retrocés pot representar un problema, ja que nou de cada deu plantes necessiten un insecte per donar fruits i llavors, i es calcula que el 75% dels aliments que es produeixen al món depenen de la pol·linització per insectes.

En un context urbà, un dels factors que en limiten el desenvolupament és trobar un lloc adequat per fer-hi el niu, on col·locar-hi els ous, per això des de l’Ajuntament es duu a terme la instal·lació de nius i “hotels d’insectes” a parcs, jardins i zones verdes de la ciutat.
Existeixen més de 20.000 espècies diferents d’abelles i borinots. La majoria són abelles solitàries i no viuen en colònies. L’Apis mellifera, l’abella de la mel, per contra, és un insecte social, viu en eixams formats per milers d’individus.

En cada colònia hi ha tres tipus diferents d’abelles: la reina, de mida més gran que la resta i l’única que té capacitat reproductiva; les obreres, que són la base de l’eixam, i els abellots, els mascles encarregats de fecundar la reina.
En la majoria dels casos, els símptomes de les picades són lleus i es limiten a una sensació dolorosa de cremor intensa, inflamació i envermelliment a la zona de la picada, que desapareixen en poques hores.

S’ha d’intentar retirar el fibló, sense fer servir pinces per evitar prémer el sac de verí, i rentar amb aigua i sabó la zona afectada. S’hi pot aplicar fred local per reduir la inflamació.

S’ha de demanar atenció mèdica en cas que hi hagi qualsevol tipus de reacció greu, si la picada ha estat a la boca o si hi ha picades múltiples, especialment en nens, persones grans o amb problemes de salut.
És una forma de comunicació que utilitzen les abelles recol·lectores per informar les seves companyes del rusc de la ubicació de fonts d’aliment com nèctar, pol·len o aigua. És un dels exemples més sofisticats de comunicació no verbal al regne animal. El comportament va ser descrit per Aristòtil ja al segle IV aC, però va ser Karl von Frisch, un etòleg austríac, el qui el va estudiar en profunditat. Von Frisch va rebre el premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1973.