Cotorres

L’espècie

És una au exòtica que ha esdevingut invasora a Barcelona. Les espècies amb més població i repercussió són la cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), originària de l’Amèrica del Sud, i la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), originària de l’Àfrica subsahariana i de l’Índia.

Són espècies exòtiques perquè sobreviuen i es reprodueixen en àrees diferents de la seva distribució natural. I són invasores perquè s’han establert en un ecosistema on han esdevingut un agent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica autòctona, sia perquè desplacen les espècies autòctones o perquè en modifiquen l’hàbitat. 

Què fa l’Ajuntament?

Les actuacions se centren en els nius durant l’època de poda i en aquells que presenten risc de caiguda. S’està estudiant si les mesures de control sobre elements estructurals, com aquesta eliminació dels nius, tenen un efecte real sobre el control de la població.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha fet un estudi sobre diferents estratègies de control que oferirà informació per confeccionar un pla de gestió.

Convivència amb la ciutadania

No les alimentis

No les alimentis ni deixis aliment al seu abast, la disponibilitat de menjar i arbres per fer-hi nius fan que la població es multipliqui.

Tinença responsable

El comerç i la tinença de cotorretes pitgrises i cotorres de Kramer estan prohibits des del 2011, quan es van incorporar al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores. N’estan prohibides, per tant, la tinença (només estan permeses les registrades abans del 2011), la venda i la reproducció. 

Al anys setanta se n’havia estès la tinença com a mascotes, però en captivitat no es poden desenvolupar de manera correcta i poden tenir problemes de salut i de conducta.

Sabies que...?

  • Les cotorres tenen una dieta variada basada en llavors, flors, fulles, fruites i larves d’insectes que els permet alimentar-se de moltes fonts diferents, tant en arbres com a terra. La seva adaptabilitat a tot tipus d’alimentació és una de les causes de la seva proliferació.

    Una cotorra menja uns 10 grams de gra cada dia (l’equivalent a una cullera petita plena), a més de fruites, flors… Les cries necessiten ingerir aliments per un 10% del seu pes.

  • El període de cria s’estén durant tot l’any, però hi ha un pic durant la primavera i el començament de l’estiu. És una espècie monògama, amb parelles que sovint formen vincles durant tota la vida. La femella pon entre quatre i vuit ous, que incuben durant un 26-28 dies. 

    Els seus nius poden arribar a pesar 200 quilos i fer dos metres de diàmetre.

  • Les cotorres de la ciutat de Barcelona són espècies exòtiques invasores descendents d’exemplars comprats com a animals de companyia als anys seixanta i vuitanta que es van escapar o van ser alliberats.

    Són exòtiques perquè han estat capaces de sobreviure i reproduir-se en àrees diferents de les originàries, i són invasores perquè s’han establert en un ecosistema en què han provocat canvis i on resulten una amenaça per a la diversitat biològica autòctona.

  • Les cotorres s’han adaptat amb èxit a la ciutat gràcies a diversos factors propis de l’entorn urbà. D’una banda, gràcies a un microclima afavoridor, amb temperatures suaus tot l’any i, de l’altra, a l’abundància de recursos, tant aigua com aliments d’origen natural o humà. A més, la manca de depredadors naturals i de competidors directes per l’hàbitat han permès el creixement continuat de la població.