Senglars

L'espècie

El porc senglar eurasiàtic (Sus scrofa) és una espècie autòctona, present a gran part d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia. També ha estat introduïda a Amèrica i Oceania per l’acció humana.
És una espècie en expansió amb una gran capacitat d’adaptació al medi. Però no és una espècie urbana i cal treballar per impedir la seva presència a la ciutat.

Barcelona limita amb el Parc Natural de Collserola, un espai amb una densitat elevada de porcs senglars. Aquesta proximitat, juntament amb la disponibilitat d’aliment, pot afavorir l’entrada dels animals a zones urbanes i periurbanes i generar incidències. D’una banda, els porcs senglars poden patir traumatismes en accidents o ingerir menjar d’origen humà o brossa. D’altra banda, la presència de senglars ocasiona danys a béns, espais verds i mobiliari i pot posar en risc les persones. 

Què fa l'Ajuntament?

Treballa perquè la ciutat no sigui atractiva per als porcs seglars i concentra els esforços a evitar que accedeixin a aliments, la causa principal de la seva presència a l’entorn urbà. Per aconseguir-ho es duen a terme accions d’informació i sensibilització ciutadana, especialment als barris de muntanya i amb gestores de colònies felines per evitar que els senglars puguin accedir al menjar dels gats comunitaris.

També es fan actuacions al medi, com desbrossaments per allunyar les zones de descans dels senglars del nucli urbà, i s’ha dut a terme una prova pilot per modificar la vegetació, el sistema de rec i el tipus de vegetació (xerojardineria).

D’altra banda, es bloquegen papereres i contenidors i es fan altres actuacions a les zones de muntanya, com ara tancaments perimetrals, pastors elèctrics i passos canadencs, per impedir que els senglars hi puguin accedir. 

Convivència amb la ciutadania

No els alimentis

No els donis menjar ni deixis aliments abandonats a les àrees de pícnic. Revisa que les bosses d’escombraries estan ben tancades i diposita-les als contenidors. No deixis el menjar dels teus animals a l’abast i estableix mesures per impedir que els senglars entrin a jardins i horts.

El senglar té prou menjar a Collserola. Si el domestiquem, el fem vulnerable. 

No t'hi apropis

Són animals salvatges i poden tenir reaccions imprevisibles. No els toquis, hi ha risc de mossegada o envestida. Fes soroll i gesticula exageradament per intentar allunyar-los.

Respecta l'entorn natural

A les àrees de pícnic, si veus senglars, guarda el menjar: te’l poden prendre agressivament. A Collserola porta el gos lligat per prevenir interaccions no desitjades i assegura’t que els teus animals estiguin al dia de vacunes i desparasitacions. A la xarxa viària, condueix amb precaució; els senglars poden travessar la carretera i provocar una col·lisió. En tot cas, si detectes un senglar a la trama urbana, dona avís al 112.

Sabies que...?

  • El senglar és una espècie en expansió amb una gran capacitat d’adaptació. Pot viure en hàbitats molt diversos si disposa d’aliment, aigua i refugi. En els darrers anys aquesta proliferació ha comportat un increment de les incidències relacionades amb la seva presència a l’entorn urbà, on el fet que tingui un accés fàcil als aliments n’afavoreix l’habituació. El porc senglar, però, no és una espècie urbana i, per tant, no ha d’estar present a la ciutat.

  • L’estratègia reproductiva del porc senglar consisteix a tenir moltes cries cada any (la quantitat més alta entre tots els ungulats autòctons) per assegurar-ne la supervivència del nombre més gran possible.

  • La presència de senglars a la ciutat s’explica per la seva capacitat de variar la dieta depenent de l’oferta tròfica. Les fonts principals d’aliment d’origen humà són l’alimentació intencionada, el menjar de les colònies de gats i els residus orgànics a l’abast. 

    En facilitar-los l’accés als aliments es produeix un doble efecte negatiu. D’una banda, es contribueix al creixement ràpid de les cries i els exemplars joves, que poden arribar a fer 30 quilos amb 6 mesos i, per tant, entrar en la maduresa sexual un any abans del que els pertocaria. A més, permet la supervivència de totes les cries (quatre o cinc), de les quals només en sobreviurien una o dues en condicions naturals, el que comporta un creixement de la població i dels individus habituats a l’entorn urbà.

  • Alguns exemplars, acostumats a la presència humana, hi han perdut la por, s’estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a ser agressius per obtenir el menjar. Un cop acostumats als aliments d’origen humà, els porcs senglars modifiquen el seu patró d’activitat diària, la seva dieta i la seva conducta. Per resoldre les situacions conflictives, l’Ajuntament ha de programar captures selectives per retirar els grups habituats a l’entorn urbà.