Consells d’acompanyament per a l’adopció de gossos, gats i fures

Cada any es troben a Barcelona més de 2.000 animals de companyia perduts o abandonats, entre gossos, gats i fures. Sovint aquests animals van ser adoptats en el seu moment per persones que no eren prou conscients del temps i atenció que haurien de dedicar als seus nous companys de vida.

Per això, recomanem seguir unes pautes prèvies abans, durant i després del procés d’adopció de l’animal, perquè aquest procés sigui tot un èxit per a adoptants i adoptats!

Consells previs

  • Primer de tot, ens hem de preguntar per què volem adoptar un animal. Els gossos i els gats són éssers vius que poden arribar a viure fins a 20 anys, i, per tant, els hi haurem de dedicar molt de temps de la nostra vida. No són joguines que, quan deixen d’interessar-nos, podem arraconar-les en un lloc de la casa: necessiten atenció física i estima. Hem de decidir si és un bon moment per adoptar-los i si, per raons de feina, ens hem de traslladar o viatjar sovint, o no volem portar-los de vacances, haurem de tenir-ho en compte.

    En funció d’aquest paràmetre i assessorats pels professionals dels centres d’acollida i protectores, hem de valorar el tipus d’animal, l’edat i el temperament que necessitem. Tots aquests elements seran determinants a l’hora d’adoptar amb èxit un animal de companyia per a la nostra llar.

  • Abans d’adoptar un animal, hem de pensar en la nostra rutina diària i pensar si al final de la jornada laboral ens quedarà temps lliure per dedicar-li. Els gossos volen estar acompanyats gairebé sempre i també necessiten que se’ls tregui a passejar. Els gats, encara que semblen més independents, també necessiten dedicació i estones de joc. Si no tenim prou temps, sempre és preferible apadrinar un gos o un gat a una protectora i aportar una quantitat econòmica periòdicament pel seu manteniment, que descobrir que no li podem dedicar el temps que necessita un cop adoptat.

  • Els animals suposen un cost econòmic en alimentació, neteja i desparasitació, visites al veterinari, un educador (si fos necessari), i elements de la llar com llitets, corretges i joguines.... Hem de tenir-ho en compte abans d'adoptar-lo i fer els càlculs necessaris per veure si la nostra economia familiar ens permetrà mantenir un company al llarg dels anys.

  • Ens hem de comprometre a ajudar el nou membre de la família a adaptar-se a la seva nova llar per tal que es trobi còmode, tant a dins com a fora, per garantir la bona convivència. Sovint, depenent de l’edat de l’animal i altres aspectes, haurem d’afrontar els problemes que pugui provocar el seu comportament. Hem de valorar si tindrem paciència per ajudar l’animal i acompanyar-lo quan es presentin els conflictes. Adoptar un cadell, per exemple, sempre és molt llaminer, però requereix molt més temps, paciència i coneixement, que un animal més adult, que ja tindrà la seva personalitat definida. Segons el temps que tinguem i de la nostra experiència, hem de triar l’opció que millor s’ajusti a tot allò que li podem oferir a l’animal.

  • Hem de valorar si serem responsables vers la vida en comú amb l’animal. Tant la llei com la nostra consciència ens obliguen a adquirir una sèrie de responsabilitats.
    Els gats, els gossos així com les fures estan obligats a tenir un microxip identificatiu. Els veterinaris són els únics professionals autoritzats per implantar-lo i també els encarregats de donar-lo d’alta a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC).

    A més, haurem de registrar l’animal al cens d’animals de companyia de l’Ajuntament del municipi on residim (consulteu aquí).

Un cop hem decidit que complirem amb aquestes pautes prèvies per a l’adopció d’un nou membre de la família, hem de triar el lloc on anirem a buscar-lo. Els animals de companyia es poden adoptar als refugis, protectores o centres d’acollida. Aquesta és una opció molt bona, ja que sovint són centres amb pocs recursos i molts animals, i podem col·laborar alliberant-los de la càrrega que suposa l’atenció diària de tots els animals.

Les persones que treballen en aquests centres són professionals que coneixen molt bé els animals que cuiden cada dia, i ens poden aconsellar a l’hora de triar un company de vida que s’adapti a nosaltres. En el cas dels gats això és essencial, ja que amb freqüència, ells ens trien a nosaltres, i no a l’inrevés.

Us recomanem que visiteu el Centre d’Animals de Companyia de Barcelona, el CAACB, i us deixeu guiar en el procés d’adopció pels seus professionals. Allà, un equip de 20 persones i més de 150 voluntaris treballen diàriament per a l’atenció integral dels animals.

Sobretot, hem de mirar de no tenir una idea predeterminada de quin és l’animal que volem. Sovint, les nostres idees no acaben coincidint amb la realitat, i els professionals del centre ens poden aconsellar millor a l’hora de triar l’animal que s’adeqüi més bé a nosaltres i al nostre estil de vida.

Un cop hem trobat un animal amb l'ajuda de la persona que ens ha estès i hem decidit fer-nos-en càrrec, és millor si abans de portar-lo a casa deixem que ens conegui i veiem les reaccions que té.

És recomanable, doncs, visitar-lo abans al refugi o a la protectora i passejar amb ell. També és un excel·lent consell que tots els membres de la família el visitin i interaccionin amb ell, ja sigui la parella o els fills, i si tenim altres animals veure la relació que es crea entre ells i comprovar si són aptes per a la convivència, tot sota la supervisió dels professionals del comportament.

Els animals s’han de familiaritzar amb els infants abans d’arribar a casa. Podem preguntar als professionals quins animals estan més acostumats a estar amb infants.

Un cop a casa, intentem no aclaparar l’animal. És normal que tinguem moltes ganes d’abraçar-lo i jugar amb ell, però hem de tenir paciència i donar-li una mica de temps al principi.

De mica en mica, s’anirà adaptant a la seva nova llar. Hem de procurar que estigui tranquil, i deixar-lo descansar quan ho necessiti. És força habitual que la primera nit plori o es faci pipí, però és un fet normal que no ens ha d'amoïnar si després es recondueix.

En el cas que hi hagi un altre animal a casa, haurem de deixar també que s’acostumi a ell. Si adoptem un gos i ja tenim un gat, haurem d’assumir que pot haver-hi algun moment de lladrucs o esbufegades, però si seguim les recomanacions dels professionals es reconeixeran mútuament i el procés acabarà amb èxit. En el cas que siguin dos gats, és recomanable que tots dos tinguin espais propis perquè així s’olorin, es coneguin i s’adaptin abans l’un a l’altre.

Si tot i així, tenim algun dubte respecte a la seva atenció, sempre podem consultar l’equip de comportament o el veterinari, que ens ajudarà a entendre millor el que està passant o ens derivarà a un especialista de conducta.

A més, cal establir un pla sanitari per al nostre animal. Amb l’ajuda del veterinari podrem fixar un pla de vacunació i desparasitació periòdica. També s’ha de fer l’esterilització per evitar la cria incontrolada, que és una de les causes d’abandonament dels animals.

Consells específics

  • A més dels consells previs i dels passos a seguir a l’hora d’adoptar un animal que t’hem explicat fins ara, hi haurà alguns elements que haurem de tenir en compte específicament si el que vols és adoptar un gat. Són els següents:

    • Els gats, tot i que no surten a passejar i poden passar sols més hores que els gossos, també necessiten un temps de dedicació per jugar amb ells, crear un vincle, pentinar-los..., i cobrir les necessitats que tinguin.
    • Tenen una bona intuïció pel que fa a les persones. No el triem per ser més o menys bonic, mascle o femella o més gran o més jove, sinó que més aviat hem de deixar que sigui ell qui ens triï a nosaltres, amb la seva forma de ser i el seu comportament.
    • L’edat és un factor a tenir en compte, però en el cas del gat és més important el caràcter que té. Per tant, si un gat és petit, com que encara no té el caràcter definit ens costarà més conèixer-lo a l’hora de saber si som afins, el que voldrà és jugar per tot arreu i a totes hores. En canvi, si ens fixem en un gat adult, de seguida sabrem quin caràcter té i si estem fets l’un per l’altre, a banda que s’adaptarà millor a la nova llar que tingui.
    • Els gats han de tenir un plat per menjar i un altre per l’aigua, així com una safata per fer les seves necessitats lluny del lloc on té el menjar. Això últim és molt important per preservar la higiene. A més, han de disposar d’un lloc agradable per poder-hi dormir.
    • En el cas que hi hagi infants a casa, és important que participin en el procés de coneixença del gat. S’han d’entendre i han de poder jugar, tot respectant els espais del gat i els temps de descans. Els infants han de ser partícips de l’adaptació del gat per a una millor integració de l’animal a la família.
    • Sempre és millor adoptar-ne dos que un! Així, si els hem de deixar sols uns dies a casa perquè marxem de vacances, es faran companyia. Això, sempre que hi hagi algú que hi pugui anar diàriament per jugar amb ells, ajudar-los amb la higiene, posar-los-hi menjar i netejar el sorral.
    • S’han de protegir els espais oberts per on es pugui escapar el gat per tal d'evitar accidents i que pugui resultar ferit o que no torni a casa.

  • Com ja hem dit al principi, abans d’adoptar un animal és molt important tenir en compte els pros i contres, ja que es tracta d’una gran responsabilitat que hem d’exercir amb garanties pel seu benestar.  
    Els gossos i els gats són molt diferents, i abans de decidir-nos per un o altre hauries de saber que:

    • Els gossos poden ser dependents. Busquen i necessiten una relació emocional, i necessiten atenció humana per desenvolupar les seves principals rutines, com sortir a passejar. Si no ens impliquem totalment amb ells, poden sentir-se frustrats i tristos.
    • Els cadells, a més, necessitaran el doble de temps, ja que haurem d’invertir moltes estones i tenir prou paciència per ajudar-los durant els primers mesos de vida. Per tant, hem de tenir en compte això abans d’adoptar-los.
    • És necessari dedicar un temps a ajudar el gos a adaptar-se a la nostra llar. Les pautes que ens donin els professionals són importants a l’hora d’evitar destrosses d’objectes personals o mobles de casa. Si tot i emprar bona part del nostre temps no en tenim prou, valorem la possibilitat de recórrer a un educador de gossos, així com el cost que això ens pot comportar.
    • Els costums d’higiene tampoc no són una excepció pel que fa a les diferències entre gats i gossos. Si bé els gats poden ser més autònoms a l’hora de llimar-se les ungles o netejar-se, els gossos necessiten que ho fem nosaltres. El bany, el tall d’ungles, el raspallat, el tall dels cabells, i la neteja de les dents, quan ja tenen les definitives, seran tasques que haurem d’assumir.
    • Per acabar, durant els viatges i vacances, és possible que alguns establiments no permetin la tinença d’un animal de companyia. Afortunadament, ja existeixen múltiples opcions per poder transportar-lo correctament i també allotjaments dog friendly, però si tot i així, ens és impossible portar-lo amb nosaltres, el més recomanable és deixar-lo amb algun familiar o amic proper que ja el conegui i que se’n pugui fer càrrec durant la nostra absència. Si no, sempre tindrem l’opció de deixar-lo a una residència canina o contractar un cuidador professional. Però no ens allunyem molts dies d'ell, que ens trobarà a faltar!

  • Les fures són animals encantadors que requereixen unes atencions específiques que s’han de tenir en compte abans d’adoptar-ne una. Al CAACB arriben poques fures i de seguida marxen a cases d’acollida.

    Per adoptar una fura, hem de tenir en compte algunes qüestions:

    • Hem de tenir un espai dins de casa on poder posar una gàbia gran amb totes les comoditats per a la nostra nova amiga. Les fures són molt intel·ligents i actives, però també dormen moltes hores i necessiten tenir un lloc segur per poder descansar.
    • Hem de protegir els accessos a l’exterior per evitar que la nostra fura pugui escapar-se o caure i resultar ferida o morta.
    • Hem de vigilar molt la relació que té la fura amb altres animals de la família i no forçar mai els temps que necessita d’adaptació.
    • Hem de poder dedicar un temps a diari al nou membre de la família, ja que una fura necessita interaccionar amb nosaltres per sentir-se bé.
    • Ens hem de deixar assessorar pels professionals si hi ha problemes de convivència, de comportament o de salut, ja que la fura és un animal molt delicat i hem de conèixer molt bé les necessitats que té i com garantir-ne el benestar.