Ànecs collverd

L'espècie

Procedeixen d’una barreja entre les poblacions salvatges que s’han adaptat a la ciutat i els exemplars introduïts com a elements ornamentals a principis del segle XX.

En el treball de camp fet per elaborar l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona (2017) es van quantificar una quinzena de parelles estables, però ja podem dir que en l’actualitat aquesta xifra s’ha duplicat.

L’augment de la nidificació mostra una amplia distribució, més enllà de les fonts clàssiques, en tractar-se d’una espècie oportunista que ocupa pràcticament qualsevol massa d’aigua disponible.

Què fa l'Ajuntament?

L’Ajuntament respecta la dinàmica natural de l’ànec collverd a la ciutat, sempre que l’espai on s’instal·li reuneixi unes característiques mínimes d’hàbitat que li permetin un bon desenvolupament.

En les basses, fonts o estanys en què es registren condicions òptimes per al seu desenvolupament es col·loquen rampes per a facilitar que les cries, encara sense capacitat de vol, puguin sortir i entrar de la làmina d’aigua i no perilli la seva supervivència. Alhora, també s’hi col·loquen plataformes flotants, per tal d’oferir superfícies de repòs.

Tanmateix, la presència d’ànecs collverd en basses naturalitzades suposa un greu perjudici per a les poblacions d’amfibis i les fases larvàries de molts invertebrats aquàtics (libèl·lules, espiadimonis, puces d’aigua...) que hi viuen, perquè se n’alimenten directa o indirectament. La seva presència en aquest tipus de bassa posa en risc aquests ecosistemes aquàtics i redueix les poblacions d’espècies protegides, com el tòtil, la reineta o la granota verda.

Convivència amb la ciutadania

No els alimentis

L’ànec collverd és una espècie silvestre que troba aliments al seu entorn de manera natural. No se l’ha d’alimentar. Quan li donem menjar el posem en perill i perjudiquem la seva salut: perd l’instint de supervivència i altera el comportament. Alhora, s’estableix en basses, llacs i estanys que, en molts casos, no reuneixen les característiques mínimes per desenvolupar-se amb seguretat.

No el molestis

Com espècie silvestre que és, no se l’ha de molestar i cal minimitzar qualsevol tipus d’intervenció o contacte.

Sabies que...

Els ànecs tenen una alimentació omnívora, que inclou aliments vegetals i animals. Així, mengen tant herba, llavors i plantes aquàtiques com larves d’insectes o capgrossos, entre d’altres.
Tot i que s’han detectat episodis reproductius als mesos de desembre, gener i febrer, habitualment és quan arriben els primers dies de març quan se sol detectar un augment de l’activitat sexual i es pot observar com els mascles comencen a perseguir les femelles. Durant aquest mes es poden veure també els primers nius. Les primeres postes s’observen habitualment a finals de març i es perllonguen fins al juliol.
Gavians, principalment, però també altres animals silvestres.
A finals de setembre i octubre és habitual detectar un increment poblacional a causa de l’arribada d’exemplars forasters, amb màxims poblacionals al mes de desembre, moment en què fàcilment es pot arribar a comptabilitzar una trentena o quarantena de collverds concentrats en alguns parcs de la ciutat, com és el cas del parc de la Ciutadella i el de Diagonal Mar. Són exemplars hivernants procedents del centre i nord d’Europa que s’estan aquí fins a principis de març. A finals de l’hivern, aquests exemplars marxen per reproduir-se als seus llocs d’origen. D’altra banda, alguns exemplars presents a la ciutat es comporten com a espècie sedentària, de manera que estan presents tot l’any.
Els mascles i les femelles tenen plomatge diferent. La femella té plomes de color marronós i el mascle va canviant-les. Destaca el seu color durant la temporada d’aparellament: els mascles presenten uns colors brillants amb el cap i coll verds que, de fet, donen nom a l’espècie.