Tinença responsable
Els animals de companyia són una font de satisfacció i proporcionen molts beneficis als seus propietaris. Tenir animals de companyia exigeix, però, complir un seguit de compromisos, tant amb l’animal com amb la societat. Aquesta doble responsabilitat que tenen els propietaris –amb els animals i amb la societat– és el que es coneix per tinença responsable.
La tinença d’animals de companyia està autoritzada en domicilis particulars sempre que es compleixin les condicions higièniques i sanitàries de manteniment, benestar i seguretat per a l’animal i per a les persones.
Des de l’entrada en vigor de la nova Ordenança municipal de protecció, tinença i venda d’animals, la cria d’animals de companyia no està autoritzada en domicilis particulars. L’indret on es porti a terme serà considerat com a centre de cria i, per tant, estarà sotmès als requisits d’aquests centres.
Quan es té un animal de companyia, cal alimentar-lo adequadament, portar-lo a un centre veterinari com a mínim un cop a l’any i sempre que ho necessiti, proporcionar-li exercici diàriament, evitar que estigui sol, no maltractar-lo ni abandonar-lo mai i, sobretot, estimar-lo.
Entre les responsabilitats dels propietaris destaquen les següents:
Responsabilitat dels propietaris
És imprescindible identificar el gos, el gat o la fura amb un microxip i amb una xapa penjada al coll amb les dades bàsiques perquè pugui ser retornat en cas de pèrdua o robatori.
Tots els animals han d’inscriure’s en el registre censal municipal.
Han d’alimentar-se adequadament.
No està permès utilitzar collars de càstig, força i/o estrangulació.
Cal proporcionar-los exercici diari.
Cal evitar que estiguin sols més de 5 o 6 hores seguides a casa. Els animals necessiten afecte.
No es pot maltractar-los ni abandonar-los mai.
L’esterilització de gossos i gats és una forma efectiva d’evitar la superpoblació i l’abandonament com a conseqüència de naixements no desitjats.
Cal portar-los al veterinari com a mínim un cop a l’any i sempre que ho necessitin.
Els excrements, tant en la via pública com en les àrees d’esbarjo, s’han de recollir i llençar al contenidor gris o en una paperera i dins d’una bosseta.
Sempre que sigui possible, cal esbandir els orins de l’animal amb aigua.
La identificació electrònica dels gossos, els gats i les fures és obligatòria i es porta a terme mitjançant la implantació d’un microxip que es realitza a les clíniques o centres veterinaris (és un tràmit desvinculat de l’Ajuntament de Barcelona). Les dades d’identificació s’envien a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia, gestionat pel Consell de Veterinaris de Catalunya.
Un cop implantat el microxip, que porta un codi d’identificació, i obtingut el document sanitari, a Barcelona les persones propietàries d’aquests animals de companyia estan obligades a inscriure’ls en el Registre Censal Municipal, dins el termini de tres mesos des de la data de naixement o de trenta dies des de la data d’adquisició, canvi de residència de l’animal o trasllat temporal per un període superior a tres mesos. Actualment, a Barcelona, la inscripció al cens és gratuïta, ja que està exempta del pagament de la taxa fiscal.
D’acord amb el que estableix el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, les dades dels censos municipals es traspassen a la Generalitat de Catalunya, la qual gestiona el conjunt de dades d’identificació dels censos municipals d’animals de companyia mitjançant un registre únic, el Registre General d’Animals de Companyia.
El Registre General d’Animals de Companyia és públic i hi pot accedir tothom que ho sol·liciti, sempre que es respecti el que estableix la legislació sobre el procediment administratiu i tenint en compte el que disposa la normativa sobre la protecció de dades.
D’altra banda, tot i que la llei no obliga a fer-ho amb la resta d’animals de companyia –és a dir, tots els que no són gossos, gats i fures–, és recomanable inscriure’ls per raons de seguretat dels animals (com a mesura de protecció i davant una possible pèrdua), ambientals i de control sanitari.
Si alguna persona perd el seu animal de companyia, pot trucar al CAACB (tel. 934 283 125 i 934 284 417) o cercar-lo aquí.
Amb una bona socialització i educació, els gossos potencialment perillosos (GPP) són com qualsevol altre gos, amb la diferència que tenen una complexió més forta.
D’acord amb les normatives municipals, es consideren gossos potencialment perillosos:
- Els que pertanyen a les races següents o a llurs encreuaments:
- Akita
- Terrier de Staffordshire americà
- Bullmastiff
- Dòberman
- Dog argentí
- Dog de Bordeus
- Fila brasiler
- Mastí napolità
- Pit bull terrier
- Presa canari
- Rottweiler
- Tosa o japonès
- Els que manifesten un caràcter marcadament agressiu o hagin protagonitzat agressions a persones o altres animals.
- Els que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
- Els que reuneixen totes o la majoria de les característiques esmentades a l’annex II del Reial decret 287/2002, de 22 de març, que desplega la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. Aquestes característiques són:
- Musculatura forta, aspecte poderós i robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
- Marcat caràcter i gran valor.
- Pèl curt.
- Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm, alçada a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.
- Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran, i galtes musculoses i arrodonides. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
- Coll ample, massís i curt.
- Pit massís, ample, gran, profund, amb les costelles arquejades i el llom musculat i curt.
- Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes, i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues que formen un angle moderat.
No tenen la consideració legal de gossos potencialment perillosos els que pertanyen a les forces armades, a les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol, als cossos de policia de les comunitats autònomes, a la policia local i a empreses de seguretat amb autorització oficial.
Obligacions dels propietaris de gossos potencialment perillosos
- Disposar d’una llicència municipal per a la tinença o la conducció de gossos potencialment perillosos que resideixin habitualment a Barcelona. Aquesta llicència s’obté a l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona.
- Contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys i lesions que aquests animals puguin provocar a les persones i a altres animals; en tot cas, que no sigui inferior a 150.253 € i que inclogui les dades d’identificació de l’animal.
- Identificar-los electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i proveir-se del document sanitari corresponent, de forma prèvia a la inscripció en el Registre Censal Municipal. Els titulars han de comunicar qualsevol variació de les dades que figuren a la llicència en el termini de 15 dies des de la data en què es produeixi la variació.
- Sempre han d’anar fermats amb una corretja o cadena que no ocasioni lesions a l’animal i dur el morrió col·locat.
- No poden ésser conduïts per menors de 18 anys.
- Cada persona no pot dur més d’un gos potencialment perillós.
En cas que es trobi un animal de companyia abandonat o ferit, cal trucar al CAACB en horari laboral o a la Guàrdia Urbana en horari nocturn o festius.
Si es coneix el cas d’un animal maltractat, cal avisar a l’Oficina de Protecció dels Animals o a la Guàrdia Urbana.
En cas d’abandonament
Un animal es considera abandonat quan no duu la identificació establerta legalment per localitzar-ne els propietaris i no va acompanyat de cap persona. Abandonar un animal està prohibit; és un acte de crueltat i un delicte, segons la normativa catalana. Fer-ho es pot considerar una infracció molt greu en matèria de tinença d’animals i els propietaris poden ser sancionats amb una multa d’entre 401 i 20.000 €.
L’Ajuntament de Barcelona col·labora de manera proactiva amb les entitats i les onegés animalistes per lluitar i penalitzar el maltractament, i insta, si escau, a inhabilitar la persona per a la tinença d’animals.
Els animals abandonats recollits o rebuts pels serveis municipals es mantenen en observació durant 20 dies al CAACB. En cas que els seus propietaris no els recullin, se’n tramita l’adopció.
Sacrificar-los està prohibit, amb algunes excepcions, com ara el patiment dels animals a causa de diverses patologies. En el cas dels gats, l’Ajuntament pot promoure colònies de gats prèviament esterilitzats.
En cas de maltractament
Es considera que hi ha maltractament quan es porten a terme accions com ara agredir o afectar físicament o psicològicament un animal, mantenir-lo en instal·lacions indegudes pel que fa a condicions higièniques i sanitàries, de benestar i de seguretat, i no facilitar-li una alimentació suficient i equilibrada per mantenir uns bons nivells de nutrició i salut.
Si es detecta un cas de maltractament, cal posar-lo en coneixement de la Guàrdia Urbana de Barcelona (092) o bé de l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona.
Els propietaris d’animals domèstics han de vetllar pel seu benestar i mantenir-los en bones condicions higièniques, sanitàries i de seguretat d’acord amb les necessitats de cada espècie. Per fer-ho, cal:
- Proveir-los d’aigua potable i d’una alimentació suficient i equilibrada per mantenir uns bons nivells de nutrició i salut.
- Proveir-los d’un espai ventilat, amb el grau d’humitat, temperatura, llum i aixopluc adequats per al seu benestar.
- Mantenir el seu allotjament net, desinfectat i sense orins ni excrements.
- Portar a terme un control veterinari correcte de l’animal, que garanteixi les cures necessàries per al tractament preventiu de malalties.
- Recordar que els animals no poden estar lligats, sols o en llocs tancats i que necessiten un espai digne on viure.
Les mudes
Les mudes de pèl són normals a la primavera i a la tardor, però, si l’animal viu en un hàbitat càlid durant tot l’any, la caiguda pot ser més freqüent.
Cal raspallar-lo periòdicament, atès que els nusos i les capes mal cuidades poden afavorir les infeccions de la pell i els paràsits externs, com les puces.
La raspallada
És important acostumar el gos a la raspallada del pèl des que és cadell. Si no es fa a poc a poc des de petit, serà difícil aconseguir que d’adult s’estigui quiet i tranquil quan se’l vulgui raspallar.
Això és fonamental per a les races de pèl llarg, ja que necessiten una raspallada regular durant tota la vida. El material necessari i la freqüència de la raspallada varien segons el tipus de pèl. Es pot utilitzar un raspall de pues metàl·liques o una pinta metàl·lica.