El colom

L'espècie

El colom (Columba livia) és l’au més comuna a Barcelona. S’adapta fàcilment a les ciutats, on viu des de fa mil·lennis, ja que hi troba menjar i espais per nidificar. 

Aquesta adaptabilitat i la capacitat per viure en espais urbans amb alta densitat poblacional són factors clau que expliquen la seva permanència.

Els coloms urbans han evolucionat en contacte amb poblacions de coloms domèstics, la qual cosa ha provocat hibridació entre ambdós. 

Què fa l'Ajuntament?

L’objectiu de la gestió municipal és reduir la densitat de la població de coloms urbans de la ciutat fins a valors compatibles amb la convivència ciutadana mitjançant un sistema de control ètic eficaç a llarg termini i respectuós amb el benestar animal. D’aquesta manera es treballa per disminuir els problemes causats pels coloms.

Per assolir els objectius, s’actua coordinadament en àmbits diversos que tenen efecte sobre la població de coloms: se sensibilitza la ciutadania perquè no els doni aliments de consum humà, se n’evita el repòs i la nidificació, i s’aplica un control anticonceptiu en colònies amb una densitat elevada.

Convivència amb la ciutadania

No els alimentis

Els coloms s’alimenten, bàsicament, de llavors i brots, entre d’altres aliments naturals que troben en l’entorn urbà. Si els alimentem, perjudiquem la seva salut per la manca d’activitat física en la recerca de menjar i per la malnutrició derivada d’una alimentació inapropiada (pa, galetes o altres aliments de consum humà).

Evita la superpoblació

La sobrealimentació i l’augment de les temperatures incrementen el nombre de postes i donen lloc a la superpoblació. Això pot suposar estrès entre les aus per amuntegament i també possibles baralles entre elles, i facilita la transmissió de malalties.

Cuida l’espai públic

Les restes de menjar a l’espai públic afavoreixen la presència d’insectes i rates. A més, els excrements dels coloms degraden el mobiliari urbà i les façanes, i poden provocar problemes de salut a les persones.

Evita la nidificació

Informa de la localització de construccions abandonades i obertes que facilitin la nidificació a través del telèfon 010 o la bústia ciutadana. Evita’n, també, el repòs i la nidificació al teu balcó o terrassa i a la façana del teu edifici.

Sabies que...

  • És una espècie principalment granívora: consumeix llavors de cereals, lleguminoses i plantes herbàcies. Ocasionalment, també s’alimenta de fulles i invertebrats. Cada individu menja entre 20 i 30 grams de llavors al dia (l’equivalent a una cullerada sopera plena). 

    Els coloms no necessiten que les persones els aportin aliment. L’habilitat de cercar aliments per si mateixos va ser la que va portar els humans a domesticar-los. Durant el confinament per la pandèmia, tot i no tenir el mateix aliment que en altres moments, no es van detectar mortalitats elevades de coloms.

  • El període de cria s’estén durant tot l’any, però hi ha un pic durant la primavera i l’estiu. És una espècie monògama, amb parelles que sovint formen vincles durant tota la vida. El niu consisteix en una estructura senzilla feta amb elements vegetals com branques petites i fulles. La femella pon dos ous, que són covats per ambdós progenitors durant 16-19 dies. Els pollets poden volar als 35-37 dies.

    A la natura es reprodueixen quatre cops a l’any, però als entorns urbans com Barcelona, per l’augment de temperatures i la disponibilitat alimentària, poden arribar a fer vuit o nou postes a l’any.

  • Els romans van implantar a Catalunya la cria de coloms com a animals domèstics, que s’ha mantingut al llarg dels segles, ja que són animals econòmics de mantenir.

    Als anys vint del segle XX es van traslladar exemplars de la Ciutadella a la plaça de Catalunya per embellir la zona durant l’Exposició Internacional del 1929.

  • La nicarbazina està inclosa en el grup dels carbonílics, que pertany als anticoccidians. És un complex equimolecular de 4,4’-dinitrocarbanilida (DNC) i 2-hidroxi-4,6-dimetilpirimidina (HDP). Es tracta d’una pols groga pàl·lida, sense sabor ni olor i poc soluble en aigua, però soluble en alcohols i alguns dissolvents orgànics.

    Aquest compost produeix un desequilibri hormonal en l’espècie que afecta la producció (disminució de la posta) i la qualitat dels ous d’una manera molt important.

    La nicarbazina només té un efecte inhibidor de la reproducció en les aus, i els seus efectes desapareixen quan se’ls retira el fàrmac de la dieta.
     

  • Poden volar a una velocitat de fins a 60 km/hora. Per tant, poden creuar la ciutat en menys de 15 minuts per buscar recursos com aigua i aliment. A banda, els desplaçaments els permeten exercitar-se i mantenir-se sans tant mentalment com física.

  • Un estudi sobre la capacitat visual dels coloms ha conclòs que poden identificar falsificacions de pintures o diferenciar obres de diversos autors. L’estudi va rebre l’Ig Nobel (paròdia dels premis Nobel) de psicologia el 1995. Tot i que pugui semblar una anècdota, aquesta característica també els permet detectar indicis de tumors amb més precisió que la intel·ligència artificial.