Jordi Borja (Barcelona, 1941) va estudiar Sociologia, Geografia Humana i Urbanisme a la Universitat de la Sorbona de París, on es va exiliar fugint del franquisme, i també és doctor en Geografia Urbana per la Universitat de Barcelona (UB). El 1968 va cofundar l’organització comunista Bandera Roja i el 1974 va ingressar al PSUC.

Amb l’arribada de la democràcia va ser diputat del Parlament de Catalunya, entre el 1980 i el 1984, així com tinent d’alcaldia de Barcelona, entre els anys 1983 i 1995, primer amb el PSUC i després com a independent amb el PSC. Borja va ser un dels artífexs de l’organització per districtes de Barcelona, una de les grans contribucions de la seva trajectòria, així com un dels ponents de la Carta municipal de Barcelona.

La seva faceta com a professor l’ha portat a exercir la docència en diverses universitats d’àmbit local i internacional, des de la UB, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fins a les universitats de París, Roma, Nova York, Mèxic i Buenos Aires. També ha treballat com a assessor de plans estratègics a Rio de Janeiro, Bogotà i Medellín, i entre el 2011 i el 2016 va ser president de l’Observatori DESC.

Entre les seves publicacions destaquen La ciutat conquerida (2003), Llums i ombres de l’urbanisme a Barcelona (2010) i Ciutats resilients, ciutats possibles (2017).

El lliurament del guardó es va acordar al plenari del Consell Municipal del mes de juny, amb els vots favorables de Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú i ERC, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox.