Ajuntament de Barcelona

Motivació de l'atorgament:

Per la seva contribució a l'organització i desenvolupament de les competicions esportives dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona.

Trajectòria: 

Fou fundada el 1904 com a Associació de Lawn Tennis de Barcelona, que el 1913 s'anomenà Associació de Lawn Tennis de Catalunya i que el 1966 va adoptar el nom actual.

El 1923, amb el recolzament de les institucions catalanes i barcelonines, l’associació catalana organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella. Tot i que la Guerra Civil va trencar de sobte la gran activitat dels clubs catalans, també van ser aquests els primers a refer la seva activitat social i competitiva. La Federació Catalana va seguir amb la seva tasca.

Al 1942, es van iniciar els Campionats de Catalunya de Veterans, a les proves individuals i de dobles. Un fet fonamental a la història del tennis català va ser la creació de la primera edició del Trofeu Conde de Godó el 1953, organitzat pel rebatejat Real Club de Tenis Barcelona-1899.

L'any 1966 l'associació es va constituir en l'actual Federació Catalana de Tennis (FCT) i va saber aprofitar amb una acurada gestió la gran repercussió que van tenir els èxits del tennis català i espanyol a la Copa Davis a finals dels anys 60. La pista talismà del RCT Barcelona-1899, l'arribada de la televisió, i un equip de jugadors i capità que va connectar de forma especial amb tothom, van ser la pedra pivot d'una expansió fonamental. Bartrolí, Santana, Couder, Gisbert, Arilla, Gimeno (encara que ja estava jugant com a professional) i Orantes, eren noms que tothom coneixia. Ells van ser els primers d'una nova etapa del tennis a casa nostra, i també els primers a veure com arribava el professionalisme.

El 1992, la Federació Catalana de Tennis es va traslladar a les seves noves instal·lacions situades a la Vall d'Hebron de Barcelona, escenari de la competició tennística dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.