Ajuntament de Barcelona

Motivació de l'atorgament:

Per la seva trajectòria artística i empresarial en el món del teatre i del music-hall.

Biografia:

Lita Claver, La Maña, és el nom artístic d’Emilia Giménez Giménez. Nascuda a Saragossa l’any 1945 en una família gitana, des de petita va haver de donar un cop de mà a l’economia familiar. La seva carrera artística va començar pels bars de la ciutat, on ballava flamenc per poder menjar. Quan tenia vuit anys va participar en un concurs de talents de Radio Zaragoza, i poc després va formar part de la companyia d’artistes de Lázaro Esteso. Amb només quinze anys va debutar com a vedette a la Sala Oasis de Saragossa.

A finals dels anys seixanta va fer gira per tota Espanya i la darrera plaça al Teatre Victòria de Barcelona com a segona vedette, amb el nom artístic de Lita Claver. El 1969 arribà a El Molino, on va fer una llarga carrera com a artista de varietats, en la que destacava per la complicitat amb el públic. Els espectadors la van batejar com a La Maña, per accentuar als números còmics l’accent aragonès i es va convertir en una gran artista de varietats coneguda arreu d’Espanya.

L’any 1982 s’instal·là a Madrid per treballar al Teatre Muñoz Seca. El 1985 es va convertir en empresària del teatre Arnau, juntament amb el seu marit, Rafael García, fins a 1993. Durant aquests anys ja realitzava els seus propis espectacles com Con Maña y a lo loco, Qué Maña tiene el Arnau o Más fresca que nunca. En 1987 va rebre el Premi FAD Sebastià Guasch com a millor artista de music-hall.

Tot i que el gènere de varietats va entrar en certa decadència a principis del 2000, la carrera artística de La Maña no s’aturava, actuant sobretot en gales i espectacles i a la companyia de revistes de Luis Pardos. Va ser pregonera de les Festes del Pilar l’any 2007. La seva retirada va ser cap el 2018 amb un espectacle junt amb Fernando Esteso al Teatre Apolo de Barcelona. La seva faceta d’artista també va deixar empremta al cinema: El pobrecito Draculín (1976), La gran quiniela (1984), Semos peligrosos (uséase Makinavaja 2) (1993), Pintadas (1996) o El gran Vázquez (2010), al teatre: La tuerta suerte Perico Galápago (Teatre Nacional de Cuba, 1993), Enredos (Teatre Tívoli, 1997), Contra el espejo (Sala Muntaner, 2008) i a la televisió.