Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Per les seves valuoses aportacions científiques en els camps de la comunicació social, l’audiovisual i el disseny, disciplines que han centrat una bona part de la seva acció pedagògica i universitària, primer com a director de l’Escola Elisava i, més endavant, com a professor i catedràtic de les Universitats Autònoma, de Barcelona i Pompeu Fabra i, també, com a responsable del Pla docent per a les Escoles Superiors de Disseny Industrial, un àmbit en el qual Catalunya ha recuperat la seva millor tradició creativa i un reconegut prestigi internacional.

Biografia:

Artista plàstic i dissenyador, va estudiar a l'Escola Normal de Barcelona i es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Barcelona i llengua francesa per la Universitat de Tolosa. També va aconseguir el títol de doctor en història de l'art per la Universitat de Barcelona. El 1958 es mudà a França, on s'introduí a les tècniques del cinema experimental i inicià la seva trajectòria artística. Entre 1960 i 1967 va viure a París i es va dedicar a l'art, l'ensenyament i el cinema experimental.

A finals dels anys 60, prioritzà el camp més teòric i de recerca docent. El 1968, de nou a Barcelona, ​​va ser nomenat director de l'escola de disseny Elisava (càrrec que mantindria fins el 1980), on va començar una llarga investigació sobre la comunicació visual i una activitat artística i cultural destacada, especialment a la recerca de l'art cinètic. Creà el grup MENTE ("Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques") i introduí els conceptes que havia cultivat a París a la creació artística participativa i no comercial.

El 1972 representà Espanya a la XXXVI Biennal de Venècia, oportunitat que li obrí una porta al camp internacional de l'art. El 1980 es convertí en catedràtic de disseny a la Universitat de Barcelona. Més tard, va arribar a catedràtic de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (1991-2001), on fou nomenat posteriorment vicerector, i després professor emèrit.