Ajuntament de Barcelona

Motivació:

En reconeixement de la seva trajectòria científica i professional, especialment remarcable per la introducció de la perspectiva feminista a les Ciències Socials, el seu discurs sobre coeducació i el seu compromís amb el feminisme de base.

Biografia:

Marina Subirats Martori (Barcelona, 1943) és una de les referents del feminisme i la coeducació. Va estudiar Filosofia i Sociologia a Barcelona i París. A la capital francesa es va formar a l’Escola Pràctica d’Alts Estudis (EPHE), actualment coneguda com a Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials, sota la guia d’alguns dels millors sociòlegs contemporanis, com Alain Touraine o Pierre Bourdieu. Durant la seva formació a França, a la segona meitat dels anys 60, Subirats va viure un gir de pensament sociològic molt intens que va fixar les seves bases de recerca, especialitzada en educació i sociologia de la dona. Ha dedicat tota la seva carrera a estudiar les desigualtats, especialment de gènere.
Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona (1970-73) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), on també va ser catedràtica (1992-2006) i catedràtica emèrita (des del 2006). Va ser directora de l’Instituto de la Mujer del Ministeri d’Assumptes Socials (1993-1996) i va ocupar diferents càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona: consellera d’Educació (1999- 2006), presidenta del Consell de Sants Montjuïc (1999-2003), presidenta del Consell de Nou Barris (2003-2006) i cinquena tinent d’Alcaldia (2003- 2006). Fou membre del Consell Escolar de l’Estat (2004-2011) i també ha estat membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea.
Alguns dels seus treballs més destacats són l’Enquesta Metropolitana, un
anàlisi empíric de la transformació social fet a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans
entre 1986 i 1990. Té editades nombroses publicacions, entre les
quals destaquen El empleo de los licenciados (1981), L’escola rural a Catalunya (1983), Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta (1988), Con diferencia. Las mujeres frente al reto de la autonomía (1998), Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (2012), Forjar un hombre, moldear una mujer (2013) i De mares a filles: la transmissió de la feminitat (2023).
Entre altres distincions, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2006) i el Premi Catalunya de Sociologia (2011) de l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 2018 fou nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Valladolid, i l’any 2021 per la Universitat Rovira i Virgili i per la de Girona.