A càrrec de José Luis Mendoza

El folklore andí ha estat, històricament, un camp de tensions: tradició viva i, a la vegada, un terreny de control colonial, patriarcal i nacionalista. No obstant, també constitueix un espai de fuga, on les dissidències sexuals, afectives i de gènere han inscrit els seus gestos, cossos i memòries.

Aquesta exposició ens convida a mirar el folklore no com una tradició estàtica, sinó com un camp viu de transformació, memòria i rebel·lia.