Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

El projecte T'Activa està liderat pel Consorci Sanitari de Terrassa i coordinat per l'Ajuntament de Terrassa

Marta Vancells, Neus Cano i Maite Garolera, del Grup de Recerca Cervell, Cognició i Conducta del Consorci Sanitari de Terrassa, expliquen la conceptualització, el funcionament i els objectius del projecte T’Activa, per trobar solucions tecnològiques contra la soledat no volguda amb una metodologia coparticipativa i transversal que té en compte diferents actors.

T’ACTIVA: INICIATIVA TECNOLÒGICA PER VÈNCER LA SOLEDAT NO VOLGUDA

Podem trobar multitud de definicions de soledat. Amb tot, quan parlem de soledat no volguda la lliguem als conceptes d’experiència individual, desagradable i angoixant. Es tracta d’una percepció subjectiva, una discrepància entre la quantitat i qualitat de les relacions esperades i les disponibles. Sovint, però, aquesta percepció de soledat està vinculada a l’aïllament social, descrit com la manca de contacte amb familiars o amistats, la manca d’implicació i participació a la comunitat i a la dificultat d’accés als serveis. Per tant, la soledat i l’aïllament social són dos conceptes diferents però fortament units.

Als països desenvolupats, al voltant d’un terç de la població experimenta sentiments de soledat no volguda. Els canvis vitals —que impliquen canvis en la identitat social— les malalties cròniques, viure sol i l’edat s’han identificat com a factors de risc per l’experiència subjectiva de soledat. Respecte a l’edat, hi ha un risc més elevat de patir soledat entre els adults joves de 18 a 25 anys, i a partir dels 65 anys. Sovint, per la gent gran, la soledat és conseqüència de la pèrdua de relacions socials, la mort de la parella, la pèrdua o l’allunyament de les amistats i familiars. S’ha indicat que entre un 5% i un 16% de les persones grans se senten sempre soles. A Catalunya, un 19% de la població de 65 a 79 anys viu sol/a, i també ho fa al voltant d’un 34% de les persones més grans de 80 anys, segons les dades de l’Idescat del 2019. De les persones grans que viuen soles, aproximadament un 60% expressen sentiments de soledat.

Quin és l’efecte de la soledat?

La soledat no volguda ha esdevingut un problema de salut pública, atès que la seva cronificació es considera un factor de risc de morbiditat i mortalitat. En termes de risc per la salut, se la compara al tabaquisme i l’obesitat. S’ha descrit que el seu efecte negatiu per la salut és l’equivalent a fumar 15 cigarretes al dia o dues vegades pitjor que l’efecte de l’obesitat. La vivència crònica de soledat s’associa amb un risc més elevat de patir malalties coronàries, cardíaques i d’ictus, i amb un declivi cognitiu i la malaltia d’Alzheimer, també amb risc de depressió, trastorns del son i pensaments suïcides.

La percepció de l’aïllament social afecta el cervell. La soledat és analitzada pel cervell com una senyal aversiva que posa en perill la supervivència, i això provoca un augment continuat en l’activació del sistema cerebral d’alerta, la qual cosa provoca inflamació i disminueix la immunitat.

La soledat sovint és estigmatitzada o ignorada, tot i que és un problema que requereix un enfocament integrat i holístic. Hi ha mesures ràpides i vàlides per diagnosticar els nivells de solitud de les persones. En els darrers anys, ha augmentat la creació de diferents programes comunitaris, intervencions conductuals i tecnològiques per ajudar a reduir la soledat. En aquest sentit, la tecnologia (digital i robòtica) es visualitza com una eina per incrementar la connexió social i, per tant, beneficiosa per reduir la solitud i incrementar el contacte entre les persones.

La iniciativa T’Activa

El projecte T’Activa, Terrassa Activa i Saludable és un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) liderat pel Consorci Sanitari de Terrassa i coordinat per l’Ajuntament de Terrassa[1] (1). T’Activa, amb una metodologia coparticipativa i transversal, treballa amb diferents actors (agents de salut, universitats, empreses i la comunitat) per trobar solucions tecnològiques i frenar la pandèmia de la soledat no volguda.

Les principals accions del T’Activa són les següents:

• La vigilància competitiva de diverses respostes tecnològiques existents per a la soledat.
• El procés de participació ciutadana per desenvolupar una solució digital que contribueixi a disminuir la soledat.

Quines solucions tecnològiques ja hi ha al mercat?

L’anàlisi competitiu del T’Activa parteix d’una selecció de respostes tecnològiques ja desenvolupades per mitigar la soledat. Totes pretenen millorar la qualitat de les persones grans i s’orienten a diferents objectius:

• Mantenir en contacte les persones grans i donar suport a la cura.
• Facilitar la comunicació i coordinació entre familiars, amistats i persones cuidadores.
• Monitoritzar i posar en contacte les persones.
• Crear mercat d’ocupació i voluntariat per a persones vulnerables.
• Posar en contacte persones amb interessos comuns.
• Reforçar les relacions socials i millorar-ne el benestar.
• Millorar la comunicació i la socialització de les persones que viuen soles.
• Oferir eines de suport per a les tasques de cura i crear xarxa de suport.

Les 14 solucions tecnològiques analitzades són algunes de les principals iniciatives que s’estan duent a terme dins i fora de l’Estat espanyol. Encara que totes són solucions dissenyades amb un mateix objectiu general —disminuir els efectes de la soledat—, difereixen en les estratègies que utilitzen, les temàtiques en què se centren o la població a la qual s’adrecen, entre altres aspectes. Hem organitzat les tecnologies a través de quatre eixos d’anàlisi, que mostrem en el següent mapa conceptual:

• Amb qui em permeten relacionar-me
• La temàtica central de la tecnologia
• La població objectiu a qui va dirigida
• L’objectiu específic que vol complir la solució

I a les taules següents, es mostra la classificació de les solucions tecnològiques analitzades segons els quatre eixos del mapa conceptual i les seves similituds i diferències.

Procés participatiu de la lliga T’Activa

El procés de participació ciutadana del T’Activa incloïa un concurs d’idees amb l’objectiu final d’obtenir una solució tecnològica per al repte de la soledat no volguda. El concurs d’idees es va dissenyar com una lliga esportiva, anomenada Lliga Tecnològica T’Activa. El format de la lliga va ser en línia per adaptar-nos al context actual de pandèmia del coronavirus, i estava formada per quatre partits i una final. Els quatre partits seguien la metodologia i passos del design thinking. El design thinking pretén desenvolupar una innovació centrada en la persona. Els participants de la lliga, a través d’habilitats com l’empatia i l’observació, generaven un usuari tipus, i, a través d’aquest, pensaven la solució. En aquest cas, l’usuari tipus era una persona que experimenta soledat no volguda. A partir d’aquest usuari tipus, s’iniciava el partit dos de la lliga, en què els participants havien de ser creatius en la solució per satisfer les necessitats del seu usuari. Finalment, en el partit tres i quatre de la lliga, cada equip va desenvolupar un prototip de la seva solució i un vídeo per comunicar-la.

Aquesta lliga va començar amb un total de 21 equips, dels quals 12 van arribar al darrer partit, cadascú amb la seva solució tecnològica per vèncer la soledat. Aquestes 12 propostes es van sotmetre a votació popular i a la votació d’un jurat expert format per diferents perfils professionals. Quatre propostes van arribar a la gran final. La final, que es va anomenar Final Four, seguint el símil de les lligues esportives, va donar lloc a un guanyador. Actualment, s’està desenvolupant el primer prototip d’aquesta solució guanyadora, que es provarà ben aviat.

Idees finals

Volem subratllar que la soledat no volguda, quan es cronifica, és un greu problema social i de salut, i augmenta el risc d’emmalaltir. Ara bé, aquesta situació de soledat no volguda pot ser reversible; les noves tecnologies poden contribuir a la seva solució.

Amb la lliga tecnològica T’Activa s’han generat solucions tecnològiques per combatre el repte de la soledat no volguda. També s’ha sensibilitzat la població general sobre la xacra de la soledat no volguda i s’han obert portes d’esperança per a totes aquelles persones que la pateixen. Es tracta que cada vegada més persones del nostre entorn estiguin a l’aguait d’aquesta problemàtica. Així, en serà més fàcil la prevenció i prendre mesures per evitar-ne la cronificació i les conseqüències negatives per a la salut. A més, T’Activa és una iniciativa que es pot exportar a altres municipis i entorns.

Per tant, les noves tecnologies poden ser una de les claus per mantenir i crear noves relacions socials i afavorir que augmenti la vinculació a l’entorn comunitari, per potenciar el benestar de les persones, especialment d’aquelles que experimenten la soledat no volguda.

 Marta Vancells, Neus Cano i Maite Garolera

Grup de Recerca Cervell, Cognició i Conducta del Consorci Sanitari de Terrassa

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Lim, M. H.; Eres, R., i Vasan, S. (2020). “Understanding loneliness in the twenty-first century: an update on correlates, risk factors, and potential solutions”. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 1-18. DOI: 10.1007/s00127-020-01889-7

Walker, E., Ploubidis, G., i Fancourt, D. (2019). “Social engagement and loneliness are differentially associated with neuro-immune markers in older age: Time-varying associations from the English Longitudinal Study of Ageing”. Brain, behavior, and immunity, 82, 224-229. DOI: 10.1016/j.bbi.2019.08.189

Cacioppo, J. T., Cacioppo, S., Capitanio, J. P. i Cole, S. W. (2015). “The neuroendocrinology of social isolation”. Annual review of psychology, 66, 733-767. DOI: 10.1146/annurev-psych-010814-015240

[1] Projecte cofinançat en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, per la Diputació de Barcelona i el Consorci Sanitari de Terrassa (Codi projecte T’Activa 001-P000702).