Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Les Jornades, emmarcades en l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, han esdevingut un espai per fomentar i compartir debat i experiències i polítiques al voltant de la soledat no desitjada.

Les Jornades Internacionals sobre la Soledat a Barcelona, celebrades els dies 9 i 10 de novembre en format híbrid, han reunit experts i expertes mundials de diversos camps relacionats amb la soledat no desitjada. Aquesta trobada, emmarcada en l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, ha esdevingut un espai per fomentar i compartir debat i experiències i polítiques al voltant de la soledat no desitjada. Més de 1.000 persones han seguit les jornades, tan presencialment des del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, com virtualment des de la plataforma habilitada per l’ocasió.

L’obertura de les Jornades va anar a càrrec de la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez; i del regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera. La tinenta va destacar que no només els canvis vitals són els que provoquen el sentiment de soledat, sinó que “hi ha moltes realitats, com la de les persones cuidadores, que comporten aquest sentiment. A més, les desigualtats que els rols de gènere estan marcant en la nostra societat comporten que la soledat també tingui gènere i, per aquest motiu, s’ha de tenir en compte aquest rol en les polítiques socials.” Per la seva banda, Riera va recordar que fa relativament poc que la soledat no desitjada ha entrat en l’agenda política: “cal generar coneixement i compartir-lo, cal explicar-nos què estem fent arreu per construir nous marcs de confiança entre la ciutadania i com posar fre a aquest sentiment que et pot dur a greus situacions de vulnerabilitat. Integrar la soledat no desitjada en les polítiques socials implica incorporar una mirada emocional a l’acció social, superar el treball sobre les condicions materials de vida i fer un abordatge més integral de la persona”.

Les Jornades es van iniciar amb la conferència inaugural del filòsof i divulgador David Pastor Vico, qui va desenvolupar la relació entre la confiança interpersonal i la soledat. Segons el filòsof, les societats amb una major taxa de confiança interpersonal esdevenen societats més democràtiques, amb més participació pública que comporta menor grau de corrupció; i esdevenen societats més intel·ligents i felices perquè es fomenta el pensament crític de la ciutadania i les habilitats socials d’uns infants que sí poden jugar al carrer sense la por i la desconfiança del seus pares i mares. Per tant, Vico afirma que la soledat desitjada no és un fi, sinó una conseqüència de la desconfiança i la inseguretat que viuen les societats actuals.

Pel que fa a les taules rodones, la primera es va centrar en com les noves tecnologies poden ajudar a pal·liar el sentiment de soledat. Els i les ponents van concloure que la bretxa digital és encara una de les principals causes que pot provocar la soledat en aquest àmbit, i que cal treballar per pensar l’ús de la tecnologia per posar-la al servei de les persones i que complementi als serveis personalitzats.

La segona taula del dimecres dia 9 de novembre, titulada “Com es viu la soledat al llarg de la vida?”, va comptar amb la participació de la presidenta de l’Observatorio Estatal de la Soledad no Deseada, Matilde Fernàndez, que va destacar que cal parlar de soledats en plural perquè és un sentiment que apel·la a totes les edats i realitats econòmiques, i com n’és d’important el paper de la comunitat per poder identificar i ajudar a les persones que se senten soles. A més, es va debatre sobre la soledat de les persones grans, i aquí es va apuntar que cal una revisió del model d’atenció per poder impulsar la seva potencialitat. També es va apuntar que és imprescindible incorporar la perspectiva de gènere en el tractament de les soledats perquè la societat del benestar s’està transformant en un model de societat de cures.

El dijous dia 10 de novembre les Jornades es van iniciar amb una reflexió sobre com han de ser les ciutats per contribuir a enfortir els vincles. En aquesta taula hi van participar la directora executiva del projecte canadenc ‘Hey Neighbour! Collective’, Michelle Hoar; i l’analista del Joint Research Centre de la Comissió Europea, Minna Nurminen; qui va destacar la importància de promoure ciutats que accentuïn la proximitat entre persones i de repensar el model d’atenció al ciutadà i adaptar els equipaments públics per tal que esdevinguin espais d’acompanyament que generin vincles. Segons les conclusions d’aquesta taula, les intervencions en soledat haurien de tenir en compte la connexió amb la ciutadania i la inclusivitat per evitar l’estigmatització i generar confiança entre tots els agents.

La responsable del primer Ministeri de la Soledat del món i membre del Parlament britànic, Tracey Crouch; va formar part de la taula “Què poden fer les institucions per pal·liar la soledat?” on es va parlar de la necessitat de construir polítiques alternatives de base emocional que ajudin a enfortir vincles i a reconnectar les persones, oferint solucions adequades per a la prevenció i l’atenció de la soledat no desitjada. També es va destacar la importància de disposar de dades per mesurar i estudiar la soledat i la necessitat de sensibilitzar l’opinió pública per concloure que la soledat és un problema social, i no només un problema personal.

Les Jornades també van incloure la presentació de diversos serveis, projectes i treballs d’investigació relacionats amb la soledat; i es van tancar amb la lectura d’una bateria de conclusions i recomanacions fruit de les reflexions de les diferents sessions i la lectura del compromís ‘Barcelona contra la soledat’ per part del regidor Joan Ramon Riera.