Estratègia BCN Antirumors

Formació i comunicació en xarxa per la cohesió social i la convivència intercultural

Promogut per: 
  • Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat de la Direcció d’Equitat Social i Salut
Presentació: 

L’Estratègia BCN Antirumors és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del Pla BCN Interculturalitat. Neix l’any 2010 com a una estratègia comunicativa i d’acció social, territorialitzada i dissenyada des de la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat, per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural amb l'objectiu d’afavorir la convivència intercultural. Compta amb tres eixos principals de treball. D’una banda, la participació, materialitzada en la creació de la Xarxa BCN Antirumors, que vol implicar al major nombre d’agents possibles en la tasca antirumors i apropar els diferents recursos i materials a la ciutadania i als territoris de la ciutat.

D’altra, la sensibilització, a través de la creació d’una sèrie de materials i recursos per a les entitats i institucions que vulguin desenvolupar alguna tasca antirumors. Finalment, la comunicació, per incidir en la informació dels mitjans de comunicació, contrarestar els rumors i oferir experiències positives d’interacció intercultural i, finalment, difondre l’Estratègia i la Xarxa BCN Antirumors. La pràctica ha permès implicar a diferents sectors estratègics (comerç, educació, sanitat), a ciutadania no organitzada i generar sinergies de treball i col·laboració amb la base associativa de la ciutat. El projecte ha tingut impacte a Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i també a nivell internacional.

Aquesta pràctica està vinculada amb: immigració i interculturalitat, comunicació, treball en xarxa, ciutat

Context: 

La globalització dels fluxos migratoris, amb un creixement de la població estrangera a Barcelona que passa d’un 3,5% l’any 2000 a un 17% l’any 2010, ha suposat un augment notable i molt ràpid de la diversitat sociocultural d’una ciutat ja de per si complexa i plural. La diversitat d’orígens, llengües, costums, valors i creences i, en definitiva, de cosmovisions del món planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social, i també noves oportunitats.

És per això que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’any 2009 un procés participatiu amb la implicació de més de 3.000 persones. De la riquesa de propostes plantejades en aquest procés, un 48,1% dels participants va identificar com a un dels principals obstacles per a la convivència, en un context culturalment divers, el desconeixement, les pors, els rumors i els estereotips negatius que existeixen respecte a "l'altre". Sense una estratègia clara ni eines i recursos útils, els serveis, institucions, entitats, associacions i ciutadania implicades en el procés assenyalaven les grans dificultats i els riscos per a la convivència i la cohesió social.

D’aquí que l’Ajuntament prioritzés com a primera mesura del Pla BCN Interculturalitat el disseny i aplicació d’una estratègia de lluita contra els rumors a nivell de ciutat, que pogués ser compartida i reforçada per tots els agents polítics i socials implicats.

Objectius i abast: 

L’objectiu general del projecte és afavorir la cohesió social i la convivència intercultural a la ciutat des de la igualtat, el reconeixement de la diversitat i la interacció positiva a través de la lluita contra els rumors, els estereotips i els prejudicis existents sobre la diversitat cultural a Barcelona.

Per la seva banda, els objectius específics són:

  • Desmuntar i frenar els falsos rumors i estereotips que afecten la convivència.
  • Prevenir la propagació de nous rumors i la creació d'estereotips, prejudicis i actituds discriminatòries.
  • Facilitar la interacció positiva en la relació entre persones que pertanyen a diferents col·lectius per afavorir un context de no propagació dels rumors.

Per assolir aquests objectius s’han definit 4 àmbits claus d’actuació: educació, formació, sensibilització i comunicació.
Finalment, el projecte compta amb objectius operatius:

  • Aconseguir una xarxa consolidada i implicada en la tasca antirumors.
  • Assolir la participació de nous agents a nivell territorial: Associacions de veïns i veïnes, Plans Comunitaris, AMPA’s, etc.
  • Assolir un treball transversal dins i fora de l’Ajuntament amb sectors claus a nivell de la ciutat (comerç, educació, sanitat).
  • Generar una formació pels agents antirumors útil i pràctica, mitjançant un procés de millora continua.
  • Ampliar el nombre d’agents antirumors formats.
  • Obrir nous formats formatius per sector de treball i territoris.
  • Arribar a públic no sensibilitzat.
  • Generar un discurs inclusiu entorn a la diversitat cultural.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a la ciutadania en general. Donada la dificultat d’abastir a tota la ciutadania, ha estat imprescindible cercar estratègies concretes per sectors, territoris i col·lectius. Això permet arribar als barris, a joves, gent gran, etc. L’abast territorial del projecte comprèn el nivell de ciutat.

Procés d’implementació: 

Etapes

El projecte s’inicia en 2010 amb un treball de diagnòstic dels principals rumors sobre diversitat cultural a la ciutat, l’elaboració dels primers materials tècnics i de sensibilització i la realització d’una primera formació pilot. A continuació es presenta el procés d’implementació desenvolupat després d’aquesta primera fase:

Constitució

  • Constitució oficial de la Xarxa BCN Antirumors, inicialment amb la participació de 60 entitats.
  • Definició dels mecanismes de participació i línies de treball (sensibilització i comunicació).
  • Inclusió dels projectes antirumors per a rebre subvenció mitjançant la convocatòria d’interculturalitat.
  • Creació de l’Oficina tècnica de l’Estratègia BCN Antirumors, amb funcions de suport i dinamització.

Creixement

  • Formació d’agents antirumors com a principal eina de sensibilització i via a per a formar part de la xarxa. 10 edicions del curs, 250 participants.
  • Edició de la Guia Pràctica per a l’Agent Antirumors, com a material específic per a la formació d’agents.
  • Creixement i diversificació de la xarxa. Composada el 2011 per 245 membres: entitats d’immigració i d’altres àmbits, equipaments municipals, AMPAs, associacions de veïns, etc.

Consolidació

  • Realització de la Primera Jornada de Treball de la xarxa i elaboració del Pla d’Acció de la Xarxa BCN Antirumors 2012-2014.
  • Creació del Programa BCN Interculturalitat, on s’emmarca l’estratègia.
  • Creació del Catàleg d’activitats antirumors.
  • Conveni interadministratiu (Ajuntament, Generalitat, DIBA)
  • Avaluació de l’Estratègia BCN Antirumors.

Actors implicats

L’Estratègia BCN Antirumors està impulsada per la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat. Per la seva banda, la Xarxa BCN Antirumors està conformada per 157 entitats i organitzacions. Amb dades de desembre de 2013, formen part d’aquesta xarxa 310 persones a títol individual.A continuació es sintetitza de forma esquemàtica l’univers d’actors implicats en el projecte.

  • Direcció de Ciutadania i Immigració - Impuls
  • Xarxa BCN Antirumors (157 entitats i 310 persones agents) - Participació i desplegament

Recursos

Pel que fa a les persones, l’Estratègia BCN Antirumors compta amb una tècnica responsable de l’Estratègia i referent de la Xarxa i les formacions antirumors i una tècnica responsable del Catàleg d’Activitats Antirumors (dedicació mitja jornada). A més, el projecte compta amb el suport tècnic del Programa BCN Interculturalitat a través de: tècnic de comunicació, dinamitzadora, coordinadora de l’equip i responsable municipal del Programa. El recursos materials que s’utilitzen són els canals de comunicació a les xarxes socials (web, facebook, twitter), el Catàleg d’Activitats Antirumors 2014, el Còmic Blanca Rosita Barcelona, la Guia pràctica per l’agent antirumors, la Guia de butxaca per l’agent antirumors, el Manual Antirumors i la seva actualització (capítols sobre comerç, serveis socials, sanitat i educació), el desplegable informatiu de la Xarxa i gots, xapes i punts de llibre. Els recursos econòmics inclouen el pressupost del Catàleg d’activitats antirumors (40.000€), la producció de materials (10.000€) i les formacions antirumors (15.000€).

Resultats: 

L’Estratègia BCN antirumors ha tingut impacte tant en el col·lectiu destinatari com en el funcionament de l’organització responsable. D’una banda, pel que fa a la participació, s’ha consolidat una xarxa amb grups de treball compromesos, amb rols i tasques clarament definides i amb un co-lideratge compartit entre les entitats i l'Ajuntament (comissionat d'immigració). D’altra banda, pel que fa a la sensibilització, cal esmentar el creixent numero d'agents formats, dels 171 en el començament del projecte als 811 actuals.

A més, el projecte ha arribat a més de 3.000 persones mitjançant el Catàleg d’activitats. Finalment, pel que fa a la comunicació, aquesta pràctica ha tingut un notable ressò mediàtic tant en grans mitjans (televisions, diaris) nacional i internacionals com en mitjans locals. El projecte també ha estat reconegut com a bona pràctica en xarxes europees i ha participat de diversos projectes fora de la ciutat de Barcelona. En termes generals, l’avaluació de la implementació de l’estratègia ha detectat una valoració molt positiva per part dels agents antirumors i les entitats adherides a la xarxa. El Catàleg d’activitats ha estat considerat una eina especialment útil per arribar a persones “no sensibilitzades”.

A nivell territorial, en aquests moments s’està avaluant l’impacte en els canvis de percepció de les persones participants en la formació antirumors dirigida a veïns i veïnes del barri de Ciutat Meridiana.

Aprenentatge: 

Entre les fortaleses de l’Estratègia BCN antirumors destaca la capacitat per aconseguir que els membres de la xarxa facin pròpies les línies estratègiques i els continguts del projecte, tot creant activitats i en alguns casos transversalitzant el tema dins de la seva estructura. La diversitat d’agent i entitats, així com la seva col·laboració inèdita establerta amb l’administració i els serveis d’immigració, han repercutit sobre la qualitat del treball i l’ampliació de contactes i projectes.

Aquesta pràctica ha trobat diverses dificultats i ha desenvolupat solucions per fer-hi front. D’una banda, davant la necessitat d’incidir en realitats territorials diverses i arribar a població no sensibilitzada, s’ha optat per treballar amb agents claus del territori i utilitzar un catàleg d’activitats i formacions territorials i sectorials, a més dels mitjans de comunicació global. D’altra banda, davant la necessitat de coneixement mutu dels membres de la xarxa s’han desenvolupat sessions plenàries més participatives i un butlletí de comunicació. A més, s’ha creat un circuit de pressa de decisions i un protocol per gestionar la cerca de consens entre les entitats i l’Ajuntament. Finalment, davant la manca de claredat en el full de ruta als inicis del projecte, s’ha elaborat el Pla d’acció de la Xarxa 2012-2014, a més de passar a formar part del Programa BCN Interculturalitat.

Finalment, pel que fa a la transferibilitat, la metodologia i la perspectiva de treball aplicada en l’estratègia antirumors són elements potencialment aplicables en altres àmbits, més enllà de les temàtiques de migracions i l’origen de les persones. El tema dels rumors, prejudicis i estereotips es pot treballar en àmbits com ara les diversitats funcionals, el gènere o la religió. De fet, la marca antirumors facilita un treball territorial i transversal, que permet abordar temes complexos així com el fenomen de la interculturalitat. El model intercultural, que està en la base del projecte, es fonamenta en tres eixos: igualtat d’oportunitats, reconeixement de la diversitat i interacció.

Annex. Actualització: 

A octubre del 2017

Evolució

Es mantenen els objectius i accions descrites a la bona pràctica, però :

  • Es reforça la implicació de les persones que participen de la formació i la Xarxa BCN Antirumors a títol individual a través del projecte d’Agents Antirumors (un projecte d’apoderament i dinamització ciutadana per promoure l’acció antirumors a les xarxes socials )
  • S’incrementen el nombre d’activitats del Catàleg Antirumors. També s’ha modificat el format i s’han ampliat les temàtiques a treballar (islamofòbia, gènere i racisme).
  • Es descentralitzen les formacions antirumors i s’apropa als diferents territoris de la ciutat per facilitar la creació de xarxes o accions de continuïtat en els barris i districtes de la ciutat.
  • Es treballa per oferir nous recursos antirumors per a xarxes socials i s’han actualitzat els materials i recursos antirumors amb els que ja es comptava com la guia pràctica de l’agent antirumors, el desplegable de la Xarxa o la creació de nous còmics.
  • S’ha elaborat un nou Pla d’acció de la Xarxa BCN Antirumors 2016-2020 on objectius com el colideratge i la incorporació de la perspectiva intercultural han esdevinguts prioritaris, així com la promoció de la participació diversa.

El projecte ha despertat gran interès tant a nivell nacional com internacional, arribant a comptabilitzar-se una trentena de consultes entre els anys 2015 i 2017 provinents, entre d’altres, d’administracions catalanes i estatals, universitats i organitzacions europees i de la resta del món.

Professional/tècnic referent: 
Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBIContactaAvís legal Accessibilitat