Estratègia BCN Antirumors

Formació i comunicació en xarxa per la cohesió social i la convivència intercultural

Promogut per:

Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Presentació:

L’Estratègia BCN Antirumors és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del Pla BCN Interculturalitat. Neix l’any 2010 com a una estratègia comunicativa i d’acció social, territorialitzada i dissenyada des de la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat, per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural amb l'objectiu d’afavorir la convivència intercultural. Compta amb tres eixos principals de treball. D’una banda, la participació, materialitzada en la creació de la Xarxa BCN Antirumors, que vol implicar al major nombre d’agents possibles en la tasca antirumors i apropar els diferents recursos i materials a la ciutadania i als territoris de la ciutat.

D’altra, la sensibilització, a través de la creació d’una sèrie de materials i recursos per a les entitats i institucions que vulguin desenvolupar alguna tasca antirumors. Finalment, la comunicació, per incidir en la informació dels mitjans de comunicació, contrarestar els rumors i oferir experiències positives d’interacció intercultural i, finalment, difondre l’Estratègia i la Xarxa BCN Antirumors. La pràctica ha permès implicar a diferents sectors estratègics (comerç, educació, sanitat), a ciutadania no organitzada i generar sinergies de treball i col·laboració amb la base associativa de la ciutat. El projecte ha tingut impacte a Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i també a nivell internacional.

Aquesta pràctica està vinculada amb: immigració i interculturalitat, comunicació, treball en xarxa, ciutat

Context:

La globalització dels fluxos migratoris, amb un creixement de la població estrangera a Barcelona que passa d’un 3,5% l’any 2000 a un 17% l’any 2010, ha suposat un augment notable i molt ràpid de la diversitat sociocultural d’una ciutat ja de per si complexa i plural. La diversitat d’orígens, llengües, costums, valors i creences i, en definitiva, de cosmovisions del món planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social, i també noves oportunitats.

És per això que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’any 2009 un procés participatiu amb la implicació de més de 3.000 persones. De la riquesa de propostes plantejades en aquest procés, un 48,1% dels participants va identificar com a un dels principals obstacles per a la convivència, en un context culturalment divers, el desconeixement, les pors, els rumors i els estereotips negatius que existeixen respecte a "l'altre". Sense una estratègia clara ni eines i recursos útils, els serveis, institucions, entitats, associacions i ciutadania implicades en el procés assenyalaven les grans dificultats i els riscos per a la convivència i la cohesió social.

D’aquí que l’Ajuntament prioritzés com a primera mesura del Pla BCN Interculturalitat el disseny i aplicació d’una estratègia de lluita contra els rumors a nivell de ciutat, que pogués ser compartida i reforçada per tots els agents polítics i socials implicats.

Objectius i abast:

L’objectiu general del projecte és afavorir la cohesió social i la convivència intercultural a la ciutat des de la igualtat, el reconeixement de la diversitat i la interacció positiva a través de la lluita contra els rumors, els estereotips i els prejudicis existents sobre la diversitat cultural a Barcelona.

Per la seva banda, els objectius específics són:

Desmuntar i frenar els falsos rumors i estereotips que afecten la convivència.
Prevenir la propagació de nous rumors i la creació d'estereotips, prejudicis i actituds discriminatòries.
Facilitar la interacció positiva en la relació entre persones que pertanyen a diferents col·lectius per afavorir un context de no propagació dels rumors.

Per assolir aquests objectius s’han definit 4 àmbits claus d’actuació: educació, formació, sensibilització i comunicació.
Finalment, el projecte compta amb objectius operatius:

Aconseguir una xarxa consolidada i implicada en la tasca antirumors.
Assolir la participació de nous agents a nivell territorial: Associacions de veïns i veïnes, Plans Comunitaris, AMPA’s, etc.
Assolir un treball transversal dins i fora de l’Ajuntament amb sectors claus a nivell de la ciutat (comerç, educació, sanitat).
Generar una formació pels agents antirumors útil i pràctica, mitjançant un procés de millora continua.
Ampliar el nombre d’agents antirumors formats.
Obrir nous formats formatius per sector de treball i territoris.
Arribar a públic no sensibilitzat.
Generar un discurs inclusiu entorn a la diversitat cultural.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a la ciutadania en general. Donada la dificultat d’abastir a tota la ciutadania, ha estat imprescindible cercar estratègies concretes per sectors, territoris i col·lectius. Això permet arribar als barris, a joves, gent gran, etc. L’abast territorial del projecte comprèn el nivell de ciutat.

Procés d’implementació:

Etapes

El projecte s’inicia en 2010 amb un treball de diagnòstic dels principals rumors sobre diversitat cultural a la ciutat, l’elaboració dels primers materials tècnics i de sensibilització i la realització d’una primera formació pilot. A continuació es presenta el procés d’implementació desenvolupat després d’aquesta primera fase:

Constitució

Constitució oficial de la Xarxa BCN Antirumors, inicialment amb la participació de 60 entitats.
Definició dels mecanismes de participació i línies de treball (sensibilització i comunicació).
Inclusió dels projectes antirumors per a rebre subvenció mitjançant la convocatòria d’interculturalitat.
Creació de l’Oficina tècnica de l’Estratègia BCN Antirumors, amb funcions de suport i dinamització.

Creixement

Formació d’agents antirumors com a principal eina de sensibilització i via a per a formar part de la xarxa. 10 edicions del curs, 250 participants.
Edició de la Guia Pràctica per a l’Agent Antirumors, com a material específic per a la formació d’agents.
Creixement i diversificació de la xarxa. Composada el 2011 per 245 membres: entitats d’immigració i d’altres àmbits, equipaments municipals, AMPAs, associacions de veïns, etc.

Consolidació

Realització de la Primera Jornada de Treball de la xarxa i elaboració del Pla d’Acció de la Xarxa BCN Antirumors 2012-2014.
Creació del Programa BCN Interculturalitat, on s’emmarca l’estratègia.
Creació del Catàleg d’activitats antirumors.
Conveni interadministratiu (Ajuntament, Generalitat, DIBA)
Avaluació de l’Estratègia BCN Antirumors.

Actors implicats

L'Estratègia BCN Antirumors està impulsada ple Departament d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós.

Per la seva banda, la Xarxa BCN Antirumors a l’actualitat està conformada per més de 500 entitats i més de 600 persones a títol individual, a més de l’Ajuntament de Barcelona . La següent gràfica sintetitza de forma esquemàtica l’univers d’actors implicats en el projecte.

Departament d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós - Impuls
Xarxa BCN Antirumors (157 entitats i 310 persones agents) - Participació i desplegament

Recursos

L’Estratègia BCN Antirumors compta amb dues tècniques a jornada complerta. S’encarreguen del treball conjunt i coordinat amb la resta de l’equip del Programa BCN Interculturalitat: comunicació, formació, programació cultural, Catàleg d’activitats antirumors, elaboració dels materials formatius i projectes i propostes de la XBCNA (Xarxa BCN Antirumors).

Resultats:

L’Estratègia BCN Antirumors s’ha anat consolidant en el seu paper de facilitació de processos d’incorporació i aprofundiment en la perspectiva intercultural a través de la seva relació amb entitats (especialment de la Xarxa BCN Antirumors), serveis i equipaments de proximitat. Com a exemple, l’any 2021 s’han fet 81 activitats del catàleg antirumors, en les que han participat 1.720 persones. Moltes d’aquestes activitats s’han portat a terme en escoles i centres educatius, i també en el marc de projectes i processos de barri. D’altra banda, la Xarxa BCN Antirumors, que compta amb més de 500 entitats membres i més de 600 persones que en formen part a títol individual, durant el 2022 elabora el seu nou pla d’acció amb la voluntat de tenir més incidència, amplificar les veus dels col·lectius més invisibilitats i transversalitzar la interculturalitat en el funcionament de les entitats membres. També a nivell territorial, s’han consolidat xarxes antirumors de barri, com la del Poblenou, i s’han obert línies de treball conjunt amb plans comunitaris i diversos serveis en districtes com Ciutat Vella, Sant Andreu i Horta-Guinardó.

Aprenentatge:

Entre les fortaleses de l’Estratègia BCN antirumors destaca la capacitat per aconseguir que els membres de la xarxa facin pròpies les línies estratègiques i els continguts del projecte, tot creant activitats i en alguns casos transversalitzant el tema dins de la seva estructura. La diversitat d’agent i entitats, així com la seva col·laboració inèdita establerta amb l’administració i els serveis d’immigració, han repercutit sobre la qualitat del treball i l’ampliació de contactes i projectes.

Aquesta pràctica ha trobat diverses dificultats i ha desenvolupat solucions per fer-hi front. D’una banda, davant la necessitat d’incidir en realitats territorials diverses i arribar a població no sensibilitzada, s’ha optat per treballar amb agents claus del territori i utilitzar un catàleg d’activitats i formacions territorials i sectorials, a més dels mitjans de comunicació global. D’altra banda, davant la necessitat de coneixement mutu dels membres de la xarxa s’han desenvolupat sessions plenàries més participatives i un butlletí de comunicació. A més, s’ha creat un circuit de pressa de decisions i un protocol per gestionar la cerca de consens entre les entitats i l’Ajuntament. Finalment, davant la manca de claredat en el full de ruta als inicis del projecte, s’ha elaborat el Pla d’acció de la Xarxa 2012-2014, a més de passar a formar part del Programa BCN Interculturalitat.

Finalment, pel que fa a la transferibilitat, la metodologia i la perspectiva de treball aplicada en l’estratègia antirumors són elements potencialment aplicables en altres àmbits, més enllà de les temàtiques de migracions i l’origen de les persones. El tema dels rumors, prejudicis i estereotips es pot treballar en àmbits com ara les diversitats funcionals, el gènere o la religió. De fet, la marca antirumors facilita un treball territorial i transversal, que permet abordar temes complexos així com el fenomen de la interculturalitat. El model intercultural, que està en la base del projecte, es fonamenta en tres eixos: igualtat d’oportunitats, reconeixement de la diversitat i interacció.

Annex. Actualització:

Evolució

A octubre del 2017

Es mantenen els objectius i accions descrites a la bona pràctica, però :

Es reforça la implicació de les persones que participen de la formació i la Xarxa BCN Antirumors a títol individual a través del projecte d’Agents Antirumors (un projecte d’apoderament i dinamització ciutadana per promoure l’acció antirumors a les xarxes socials )
S’incrementen el nombre d’activitats del Catàleg Antirumors. També s’ha modificat el format i s’han ampliat les temàtiques a treballar (islamofòbia, gènere i racisme).
Es descentralitzen les formacions antirumors i s’apropa als diferents territoris de la ciutat per facilitar la creació de xarxes o accions de continuïtat en els barris i districtes de la ciutat.
Es treballa per oferir nous recursos antirumors per a xarxes socials i s’han actualitzat els materials i recursos antirumors amb els que ja es comptava com la guia pràctica de l’agent antirumors, el desplegable de la Xarxa o la creació de nous còmics.
S’ha elaborat un nou Pla d’acció de la Xarxa BCN Antirumors 2016-2020 on objectius com el colideratge i la incorporació de la perspectiva intercultural han esdevinguts prioritaris, així com la promoció de la participació diversa.

El projecte ha despertat gran interès tant a nivell nacional com internacional, arribant a comptabilitzar-se una trentena de consultes entre els anys 2015 i 2017 provinents, entre d’altres, d’administracions catalanes i estatals, universitats i organitzacions europees i de la resta del món.

Última actualització 2022

La pràctica continua amb el seu desplegament i s’han rebut diverses consultes tant del pròpi Ajuntament, com de Catalunya i de la resta de l’estat.
Recentment la ciutat de Medellín (Colòmbia) s’ha plantejat crear una xarxa antirumors. El projecte es desenvolupa a través d'un projecte de cooperació en el que hi participa una entitat membre de la Xarxa BCN Antirumors.

Professional/tècnic referent: