Aquesta diagnosi dibuixa un perfil del col·lectiu jove actual segmentat en diversos àmbits d’anàlisi: la demografia, l’educació, el treball, l’habitatge, la cohesió social, el lleure, la salut i la sexualitat i la participació. Es repassen les dades que ofereixen diverses fonts estadístiques per mirar de fer un retrat complet que ajudi a discernir quines són les polítiques públiques de joventut que el present Pla d’Adolescència i Joventut ha de posar sobre la taula.
Estudi diagnòstic per revisar el Pla d’equipaments juvenils de Barcelona i recollir les conclusions del balanç del Pla d’equipaments juvenils de Barcelona en el període 2008-2013.
L’estudi analitza les diferències i desigualtats de gènere en les condicions de vida i l'estat de salut de les persones de 25 a 64 anys residents a Barcelona a partir de l'Enquesta de Salut de l'any 2000.
Resultats de les respostes sobre victimització sexual en la infància (0-17) contingudes a l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020
Capítol de l’Anuari 2024 de l’Institut Metròpoli dedicat a explicar quin és l’impacte de la privació material i l’origen familiar en el benestar dels nens i nenes. Escrit a partir d’una anàlisi de dades amb mirada específica de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB 2021), en el marc del programa municipal de recerca i participació de la infància "Parlen els nens i nenes"
L’objectiu d’aquest estudi és aportar elements d’aprofun-diment i d’objectivació pel que fa al greuge econòmic comparatiu de viure amb discapacitat. És a dir, el sobreesforç econòmic que ha de realitzar una persona amb discapacitat respecte de les persones que no en tenen.
L’objectiu de la recerca és quantificar el sobreesforç econòmic que assumeixen les persones amb discapacitat i les seves famílies per tal de mantenir els estàndards de vida del seu entorn immediat. És un estudi impulsat per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i elaborat per la universitat ESCI-UPF School of International Studies i el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Amb el suport d'entitats i institucions del sector.
L’estudi arriba a la conclusió que a Barcelona unes 54.000 persones tenen la seva jornada total o parcial en horaris que van de les 22 a les 6 hores (quasi un 6 per cent de la força productiva de la ciutat).
Document que aporta orientacions i sistematitza el disseny del projecte educatiu de pati, per tal que defineixi els usos, les dinàmiques pedagògiques al pati, i reconegui el valor del joc en l’educació i el valor de l’aprenentatge a l’aire lliure, tenint en compte aspectes de gestió, governança i protagonisme dels infants. És un document pràctic, acompanyat de breus reflexions pedagògiques per ajudar els equips educatius a fer el seu pla per a maximitzar el potencial educatiu del pati.
La Diagnosi 2019 és el sisè informe sobre les situacions de sense llar a Barcelona que promou la XAPSLL, i en aquesta edició aprofundeix en la comprensió de les característiques i les causes del sensellarisme entre els joves i les seves trajectòries vitals per a poder-hi donar una resposta política i assistencial de qualitat.
En aquest document s’explica quin ha estat el procés de recerca, revisió documental i anàlisi per a l’elaboració dels 6 criteris per a un bon pati que orienten el programa “Transformem els patis” de l’Ajuntament de Barcelona. L’elaboració dels 6 criteris a partir d’aquesta recerca es va complementar amb un procés de debat i validació amb una quarantena de persones i entitats expertes en joc, salut i desenvolupament dels infants.
Aquesta enquesta pretén:
-Aportar coneixement sobre les condicions de vida, els hàbits i els valors de la gent jove barcelonina amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys.
-Traçar un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques dels i de les joves i fer un retrat exhaustiu dels diversos àmbits que composen la realitat juvenil.
-Analitzar l’impacte de la situació derivada de la Covid-19.
L’informe és una anàlisi dels resultats de l'enquesta realitzada als joves de la ciutat de Barcelona a finals de 1992.
L’estudi sociològic sobre els joves de Barcelona 1997 es basa en una enquesta a 1.200 joves de la ciutat de 15 a 29 anys.
L'Àrea de Drets Socials presenta els resultats de l'Enquesta de joves de Barcelona del 2015. Amb aquest treball, l'Ajuntament vol aportar el coneixement sobre les condicions de vida, els hàbits i els valors de la gent jove barcelonina amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys
L'estudi proposa iniciar una sèrie d'amidaments periòdics destinats a mesurar l'evolució de la violència masclista en el futur i a avaluar l'eficàcia de les intervencions destinades a eradicar-la
Estudi sobre les entitats que actuen en els àmbits de la salut i el suport social a la ciutat i dels grups que hi estan vinculats.
L’estudi aprofundeix sobre les característiques vitals dels infants i integra les dades d'altres territoris com Catalunya i Espanya, relatius a diferents àmbits de la família, l'educació i els estils de vida, el temps lliure, l'oci i la infància en risc.
Avaluacions sobre la qualitat dels serveis externalitzats.
L'estudi que es presenta dimensiona i caracteritza la pobresa infantil a la ciutat de Barcelona, posant especial èmfasi en els efectes que ha desencadenat la crisi econòmica sobre els infants. L'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població (ECVHP).