Reduir permanentment la contaminació als nivells del 2020 evitaria 600 morts l’any a Barcelona

19/07/2021 - 13:26 h

Segons el darrer informe anual de la qualitat de l’aire de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), amb el descens de la contaminació registrada durant l'any d'inici de la pandèmia, el 2020, també caurien un 19% els nous casos d’asma infantil i un 5% els nous casos de càncer de pulmó.

Les restriccions i els canvis en la mobilitat que va provocar la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va suposar una millora sense precedents de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona, segons recull el darrer informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Si la contaminació habitual, tenint en compte els nivells dels anys 2018 i 2019, es reduís de forma permanent als nivells de 2020, s’estima que a la ciutat s’evitarien el 4% de les morts naturals (al voltant de 600 morts cada any), el 19% dels nous casos d’asma infantil (al voltant de 300 casos anuals) i el 5% dels nous casos de càncer de pulmó (al voltant de 50 casos anuals), segons l’avaluació d’impacte en salut feta per l’ASPB.

El descens de la contaminació ha fet que per primera vegada des que es tenen registres, es complís a totes les estacions de vigilància de la ciutat el nivell guia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el valor límit anual de la Unió Europea (UE) en relació al diòxid de nitrogen (NO2), que és de 40 µg/m3 de mitjana anual.

Tot i la millora, al 2020 es van seguir superant els nivells guia de l’OMS tant de les partícules PM10 com PM2.5 (PM10: 20 µg/m3 / PM2.5: 10 µg/m3) tot i que es compleix el nivell legal de la UE.

Segons s’exposa a l’informe, la reducció de la contaminació durant el 2020 també es va traduir  en una dràstica reducció dels nivells d’exposició de la població respecte dels nivells habituals (2018-2019).

De fet, la concentració mitjana de NO2 a la qual s’exposa la població es va reduir un 28% (11 µg/m3), una circumstància que es va notar especialment al districte de l’Eixample, que va ser la zona de la ciutat que va experimentar una reducció més forta.

Reducció del número d’escoles exposades

L’exposició al NO2 de les escoles també es va reduir en una proporció similar a la del conjunt de la població, així com les diferències entre les escoles més i menys contaminades.

És important remarcar aquesta diferència entre escoles i les seves conseqüències sobre la salut dels infants, atès que els estudis epidemiològics indiquen que cada augment d’exposició de 10 µg/m3 de NO2 suposa augmentar un 5% el risc de desenvolupar asma infantil.

L’Eixample va continuar sent el districte amb més escoles exposades a nivells alts de NO2, però alhora va ser el districte que va experimentar una davallada més forta durant el 2020.

Conclusions de l’informe de l’ASPB

Entre les seves conclusions, l’informe de l’ASPB assenyala que el repte actual és assolir una millora de la qualitat de l’aire, mitjançant polítiques públiques i canvis socials decisius que garanteixin una reducció contundent de les emissions de contaminants atmosfèrics i del seu impacte en salut.

En aquest sentit, l’ASPB també apunta que caldria evitar tornar a la mobilitat motoritzada dels nivells anteriors a la pandèmia, afavorint la proximitat en els desplaçaments quotidians (entre domicilis i llocs de feina, centres educatius o comerç) i altres mesures que han influït  en la reducció del trànsit motoritzat com el teletreball.

L’informe recull també l’impacte positiu en la salut de la ciutadania que tenen mesures estructurals, com són la reducció de l’ús del vehicle motoritzat privat, la millora ambiental del parc circulant i la potenciació del transport actiu. En qualsevol cas, unes mesures que caldria intensificar al districte de l’Eixample i als centres escolars més contaminats.

Tanmateix, l’ASPB posa de manifest que per millorar la qualitat de l’aire a la ciutat és imprescindible sumar noves mesures que redueixin de forma important el nombre de vehicles circulants, amb beneficis afegits en la salut com la reducció del soroll ambiental i les lesions de trànsit i l’alliberament de l’espai urbà per altres usos més saludables.

Es pot consultar l’informe complet aquí.