Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La mesura de govern “Barcelona, ciutat patrimoni” recull un seguit d’actuacions que actualitzen la concepció tradicional del patrimoni. Una de les actuacions destacades és el Pla de protecció patrimonial als barris del Clot i Camp de l'Arpa del Clot.

Barcelona impulsa un pla estratègic per consolidar-se com una ciutat que cuida i estima el patrimoni. El Govern municipal té a punt un conjunt d’actuacions per actualitzar la concepció tradicional del patrimoni arquitectònic, urbà i ambiental i afegir-hi una mirada que tingui en compte valors lligats a la vida quotidiana, la identitat dels barris i del veïnat, i la lluita contra el canvi climàtic.

El full de ruta es reflecteix en una Mesura de govern titulada ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ que es presentarà en el Plenari del Consell Municipal del 29 d’abril.

Les accions de la mesura es divideixen en quatre àmbits: noves eines normatives, noves eines de coneixement i rehabilitació, nous vincles amb la ciutadania i impuls de canvis legislatius.

Noves eines normatives

Es modifica l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO), que té per objectiu millorar el control sobre els enderrocs. Un cop s’aprovi, en la tramitació dels enderrocs caldrà aportar informació sobre el possible valor patrimonial de l’edifici que es proposa enderrocar. Això permetrà conèixer amb més detall el patrimoni de la ciutat i valorar si és necessari millorar-ne la protecció, i, de retruc, reduir les emissions i fomentar la creació d’una economia verda centrada a millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.

D’altra banda, s’amplia el Catàleg de patrimoni de Barcelona per transformar-lo en un document obert a contínues incorporacions, en revisió permanent i que eviti que es perdin elements valuosos pel fet de no estar protegits. 

La mesura també inclou línies per ampliar el nombre d’elements patrimonials de la ciutat i el grau de protecció que tenen, com:

• Revisió del nivell D de protecció patrimonial.
• Adequació del planejament respecte als teixits històrics. Recentment s’han començat a revisar els nuclis històrics dels barris del Clot i Camp de l’Arpa del Clot.
• Redacció del Catàleg de paisatge de la ciutat. 
• Revisió del Pla de protecció dels establiments emblemàtics i tradicionals.
• Consolidació del patrimoni verd. 
• Consolidació i valoració dels inventaris patrimonials. 

Nous vincles amb la ciutadania

Amb la voluntat d’involucrar la ciutadania i els professionals en totes aquestes iniciatives es crearà una taula de patrimoni ciutadana, en què es farà seguiment d’aquesta mesura de govern i es compartiran tots els avenços. A més, es crearà una publicació anual de patrimoni per difondre i divulgar les intervencions i rehabilitacions més destacades i s’incrementarà l’assessorament municipal per a les bones pràctiques en la rehabilitació i restauració.

Noves eines de coneixement i rehabilitació 

Es crearà un equip tècnic dedicat al paisatge i el patrimoni, integrat per professionals de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV) i la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni. La finalitat serà revisar els informes històrics requerits per als enderrocs, assessorar en els processos de rehabilitació i gestionar les subvencions, entre altres.

Una altra de les novetats és l’augment de la dotació econòmica per a la conservació i millora del patrimoni. Un total de 7,5 milions d’euros anuals que permetran ampliar els àmbits següents:

• Ajuts a la conservació i millora de les condicions del patrimoni privat. Nova línia de subvencions patrimonials per potenciar la rehabilitació patrimonial privada.
• Programa de restauració del patrimoni municipal de valor especial.
• Programa de manteniment de l’art públic. 
• Nou Pla de mitgeres.
• Intervencions en petits paisatges.

Nou impuls legislatiu

Finalment, aquesta renovació de la mirada del patrimoni de la ciutat també comporta un nou impuls legislatiu per actualitzar la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, i incloure-hi les proteccions de conjunts paisatgístics. D’aquesta manera es podran protegir no només edificis concrets sinó també conjunts de paisatge urbà i activitats significatives tant en l’àmbit artesanal com en el comercial, i els ajuntaments podran protegir béns mobles i llocs històrics.