Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Ens apropem als mesos amb més risc d’incendi i s’inicia la campanya de prevenció activa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que s’allargarà fins a finals d’agost.

La principal actuació del dispositiu és la vigilància activa sobre el territori amb la funció d’alertar precoçment d’una columna de fum i avisar els serveis corresponents per apagar el foc i evitar-ne la ràpida propagació. L’operativa està formada per 13 torres de guaita (9 gestionades pel Consorci del Parc de Collserola i 4 per la Diputació de Barcelona), un equip de suport mòbil que patrullarà pels diferents camins del parc i una central de comunicacions situada a la seu dels serveis tècnics del Parc. Aquest dispositiu entra en funcionament els mesos de més risc, de juny a agost. Mentre està actiu, funciona tots els dies de la setmana en horari de matí i tarda i hi treballen 32 persones.

La campanya d’enguany, de moment, s’inicia amb unes condicions meteorològiques no gaire favorables. El balanç hídric és negatiu, i des d’inici d’any només han plogut 117 mm, un 37% menys del previst.

Aquesta sèrie de mesures responen a l’anomenada ‘prevenció activa’ d’incendis forestals, però també hi ha una sèrie d’intervencions –emmarcades dins la prevenció passiva d’incendis- que s’han portat a terme aquest hivern. En destaquen:

• Aclarida de les masses forestals, tallada d’arbres perillosos, desbrossada selectiva i manteniment del sotabosc: o Finca de Llars Mundet (Barcelona): en col·laboració amb el titular de la finca i la Diputació de Barcelona en un terreny de 4,89 Ha o Font de Santa Eulàlia i Torrent de Sant Genís.
• Actuacions forestals a llocs estratègics per a la prevenció d’incendis o Turó de Valldaura- Turó del Trac (Barcelona), en una superfície de 2,5 Ha o Can Montmany (Sant Cugat del Vallés-Valldoreix).
• Actuacions d’aclarides a repoblacions, dels anys 60 i 80, de pi pinyer, pi pinastre i pi blanc a la zona de Montbau (Barcelona), a les Fatjones i al turó d’en Corts (Sant Just Desvern).
• Inici d’una prova pilot per a introduir ramats a Barcelona, que s’afegeixen als existents a altres municipis del Parc.
• Manteniment de les franges perimetrals d’urbanitzacions i nuclis urbans, en col·laboració amb diferents ajuntaments (400 Ha).

Hi ha dues accions essencials perquè els mitjans de vigilància i lluita contra incendis forestals puguin circular amb seguretat:

• Manteniment de la vegetació adjacent en 82,5 km de camins de la xarxa viaria del Parc Natural, el que ha suposat un total de 50,5 ha de desbrossades en diferents amplades.
• Manteniment periòdic del ferm del 50% dels camins de la Xarxa Viaria Bàsica. S’han arranjat 107 dels 210 km totals.

Aquestes actuacions es porten a terme principalment durant els mesos de tardor i hivern, època en què la vegetació està en un estat més latent i per tant es pot recuperar millor de les estassades o tales. A banda, s’eviten els treballs forestals durant el període de nidificació d’ocells, especialment rapinyaires.

Mitjana dels darrers 30 anys: menys d’una hectàrea cremada per incendi

Les característiques del Parc i l’alta freqüentació impliquen un nombre considerable de focs, però la superfície cremada és poc rellevant gràcies a la ràpida detecció i actuació dels bombers, fet que demostra l’eficiència del dispositiu desplegat. La mitjana d’hectàrees cremades per incendi en els darrers 30 anys és de 0,74. Aquesta xifra es redueix a menys de la meitat si agafem l’última dècada: en els darrers 10 anys s’han cremat 0,30 ha per incendi.

Gestió forestal i la prevenció d’incendis: un dels pilars del nou Pla Especial

El nou Pla especial de Collserola (PEPNat), aprovat definitivament l’abril del 2021, estableix directrius en la gestió del territori per incrementar la resiliència del Parc Natural i l’estabilitat del bosc davant dels incendis. En aquest sentit, el Pla fa tres propostes: foment del mosaic agroforestal per lluitar contra l’abandonament agrícola; coresponsabilitat i cogestió a les finques privades i creació d’un espai funcional —és a dir, una zona de transició entre els límits del parc i les zones urbanes— que minimitzi els impactes negatius.