Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La ciutat de Barcelona ha donat la benvinguda a experts i professionals de l’habitatge en la primera de les dues jornades que conformen la tercera edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR). El recinte de Palo Alto, situat al Poblenou de la ciutat de Barcelona, ha estat l’escenari idoni per rebre els assistents, que han omplert la sala principal on s’han realitzat les diferents ponències i debats.

En una jornada on l’habitatge industrialitzat ha centrat íntegrament l’atenció de la sessió matinal, l’evolució de la construcció amb fusta ha estat la primera temàtica present sobre la taula. Un material alternatiu a d’altres molt més habituals, com el formigó, que permeten reduir significativament els períodes de construcció i consten d’una fase de muntatge més ràpida i eficient. 

Entre els notables avantatges que comporta l’ús de la fusta, la reducció de les emissions de CO2 ha estat un dels ítems més comentats per l’arquitecte fundador d’Urbanitree i director del IAAC, Daniel Ibáñez; així com Josep Maria Fabregat (Fabregat & Fabregat Arquitectes); Maria Assís (COMA Arquitectura); i Isabel Pérez (Vivas Arquitectos). Un model amb fort arrelament a Europa, que encara està en una fase incipient a Espanya, malgrat que a Barcelona s’està desenvolupant l’edifici construït amb fusta més alt de l’Estat. 

Sense deixar la construcció industrialitzada, el següent tema de debat ha estat un altre model en què, tal com demostren les dades, Barcelona hi ha apostat de manera decidida. L’habitatge modular i APROP, que igual que l’ús de fusta, també aporta guanys substancials en termes de resolució de necessitats urgents d’habitatge, així com reducció de costos i control del temps.  

Un sistema on Barcelona és pionera a escala catalana i estatal, com han ressaltat els ponents presents a l’escenari Marc Obradó (Exe Arquitectura); Yaiza Terré (Yaiza Terré Arquitectura); i Lluís Roig (Tribuna Arquitectura). Entre les previsions optimistes, però, s’ha reflectit un consens en reclamar més celeritat a les administracions en la tramitació legal dels projectes.

Un model on emmirallar-se 

Ja al migdia, els assistents han pogut gaudir d’un debat a dos entre dues figures de prestigi internacional en el camp de l’habitatge i l’arquitectura, com són Christophe Hutin i Anna Ramos. L’arquitecte sud-africà ha ensenyat un dels seus projectes més destacats, i mereixedor del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2019. La rehabilitació de tres grans blocs d’edificis socials a Bordeus (França) que van transformar radicalment l’espai i la qualitat de vida dels seus residents, a més de rebaixar notablement les despeses econòmiques i mediambientals. 

I precisament al seu costat, la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos, ha complementat aquest relat amb una visió global de l’aportació i interconnexió de l’arquitectura amb els projectes d’habitatge social que es desenvolupen a Barcelona. En aquest sentit, s’ha emfatitzat el paper que juga actualment la ciutat catalana quant a innovació, esdevenint una referència en l’àmbit europeu com a arquitectura emergent, i en molts casos enfocada a reduir l’emergència social. 

El dret a l’habitatge en el punt de mira

La sessió de tarda del primer dia d’esdeveniment l’ha centralitzat el lloguer, la seva regulació i les mesures que es poden portar a terme per evitar-ne l’especulació. L’encarregat de tractar una qüestió tan complexa com actual i d’urgent solució ha estat l’investigador post-doctoral a la facultat de Dret de la Universitat de Groningen, Andrei Quintiá, que ha compartit amb els assistents una aproximació a l’estat dels lloguers arreu d’Europa, i les principals diferències entre països i, especialment, entre marcs reguladors.

Tal com ha afirmat Quintiá, les mesures de regulació dels lloguers no poden ser les úniques a implementar per part de les administracions, però són fonamentals per capgirar la tendència actual. I, en tot cas, són mesures complexes de difícil comparació entre països. 

Una exposició eminentment teòrica que ha complementat la ponència posterior, la darrera de la primera jornada, on tres ponents han portat a la pràctica una problemàtica que afecta milers de persones a moltes ciutats europees. La regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha estat acompanyada per la secretaria nacional de Living Rent (Sindicat de llogaters d’Escòcia), Megan Bishop, així com la diputada del Parlament de Berlín per Die Linke, Katalin Gennburg.

Malgrat evidenciar diferències entre els tres països representats, la ponència ha evidenciat els problemes que afecten el sistema actual en grans ciutats, on l’habitatge no es percep com un dret, sinó com un bé mercantil amb què comerciar i especular. Una difícil situació, però, que cada país s’esforça per revertir i millorar, mitjançant polítiques que aturin la pujada dels preus dels lloguers, evitin desnonaments i impedeixin l’enriquiment d’uns pocs en detriment de la majoria.