Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

L'any 1931, amb l'atur creixent i els preus dels aliments a l'alça, més de 100.000 famílies obreres van arribar a deixar de pagar el lloguer dels habitatges. Els barris de Cases Barates, especialment el situat a l'actual Marina del Prat Vermell, van esdevenir punts neuràlgics d'aquesta protesta. Aquest dilluns se n'ha inaugurat un faristol de memòria a la cruïlla del carrer de Tortosa amb el de Pontils. I poc després, a la Biblioteca Francesc Candel, s'ha presentat el llibre 'Rebel·lió. La vaga de lloguers del 1931, amb guió de Francisco Sánchez i il·lustracions d'Ana Sainz "Anapurna", que és el segon volum editat per l'Ajuntament de Barcelona dins la col·lecció 'Barcelona. Memòria en Vinyetes'.

Per l’Exposició Internacional de 1929, Barcelona va rebre l’arribada massiva de mà d’obra. La ciutat va doblar la població, amb el consegüent problema d’habitatge. Després de l’Exposició, una crisi cruel va deixar tots aquests obrers sense feina. Davant la incapacitat de pagar el preu abusiu dels lloguers, van arribar els desnonaments i la revolta als barris obrers. Barcelona va viure així la primera reivindicació històrica per aconseguir unes condicions dignes en l’habitatge.

Aquests fets es reflecteixen ara, en forma de còmic, al llibre Rebel·lió. La vaga de lloguers del 1931, amb guió de Francisco Sánchez i il·lustracions d’Ana Sainz “Anapurna”. Els autors l’han presentat aquest dilluns a la Biblioteca Francesc Candel. També hi ha participat Pepe Gálvez, guionista, crític i teòric del món del còmic.

La vaga de lloguers es va mantenir de manera intermitent durant tot el període de la Segona República, al llarg de la qual es van assolir nombrosos acords. El barri de Ferrer i Guàrdia, un dels quatre de “cases barates” que es van arribar a fer a Barcelona, va ser un dels llocs on més va durar aquesta vaga de lloguers. En aquest barri, anomenat d’Eduardo Aunós abans i després de la República, l’organització veïnal liderada també per dones com Victoria Ruiz Rodríguez “la Benita” i Dolores Maldonado Ruiz va aconseguir aturar desnonaments, trobar alternatives d’habitatge i crear xarxes de suport veïnal. La resposta, liderada per la Cambra de la Propietat i el Patronat de l’Habitació de Barcelona, va ser una forta repressió policial i jurídica.

Amb aquest nou faristol o placa de memòria situat a la cruïlla dels carrers de Pontils i de Tortosa, les entitats veïnals de la Marina i l’Ajuntament de Barcelona reten homenatge a aquest moviment vaguista, solidari i amb caràcter emancipador que tingué una rellevància especial en aquest barri.