Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Aquesta acció s'emmarca dins el hackathon més gran del món, organitzat per NASA Space Apps, un esdeveniment que reuneix a més de 31.000 persones.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha unit amb NASA Space Apps, juntament amb Ecovidrio, per a conscienciar sobre la importància del reciclatge d’envasos de vidre en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquest motiu s’han instal·lat a la ciutat contenidors de reciclatge de vidre amb un codi QR que convida els ciutadans a conèixer més sobre la forma en la qual la NASA treballa per a monitorar els canvis en el nostre planeta, recopilant dades que ajudin en la presa de decisions.

Ecovidrio ha vinil·lat els contenidors amb el lema de la campanya “Cada vegada que recicles vidre, mires pel nostre planeta”, que reflecteix el compromís amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. Gràcies al reciclatge d’envasos de vidre el 2022 al nostre país es va aconseguir evitar l’emissió de 587.432 tones de CO₂. A més, la fabricació de nous envasos de vidre a partir de vidre reciclat (o calcí) permet estalviar energia i evitar l’extracció de matèries primeres. Així, durant el 2022, gràcies al reciclatge de vidre a Espanya s’ha aconseguit estalviar 723.351 MWh d’energia, una quantitat equivalent a dos mesos de consum energètic en tots els hospitals d’Espanya.

Els contenidors s’han instal·lat també a Lleó i Bilbao, ciutats que acullen el 7 i 8 d’octubre, juntament amb Madrid, Màlaga, Sevilla i Barcelona, el hackathon més gran del món, organitzat per NASA Space Apps. S’espera que aquest esdeveniment reuneixi a més de 300 persones de diferents perfils: programadors, científics, dissenyadors, narradors, creadors, constructors o tecnòlegs entre altres. Els participants treballaran en equip per resoldre els reptes plantejats per l’equip de la NASA.

La NASA és un dels principals observadors del canvi climàtic en el nostre planeta des de l’espai, i reconeix la urgent necessitat d’abordar aquesta crisi. La institució inverteix més de 1.000 milions de dòlars a l’any en el monitoratge d’aspectes vitals del nostre planeta, des dels oceans i la terra fins a l’atmosfera i la biosfera.