Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La Ponència del Nomenclàtor és l’òrgan que decideix com s’anomenaran les vies públiques de Barcelona. Aquest és el recorregut que es fa fins al moment de posar-hi la placa blanca característica amb el nom.

Cada any apareixen nous espais públics a la ciutat, fruit dels canvis urbanístics i d’usos. Els que es consideren vies públiques (carrers, places, avingudes, jardins, parcs, etc.) s’han d’identificar amb un nom, que es tria després d’un procés en què participen l’Ajuntament, les associacions, els experts i la ciutadania.

La proposta

Qui pot proposar un nom per a una nova via pública?

• Els grups polítics
• Les associacions i entitats de la ciutat
• La ciutadania

Les propostes es poden presentar mitjançant una instància genèrica o a través de la bústia de suggeriments, i arribaran a la Regidoria de Memòria Democràtica. Totes s’eleven a la Ponència del Nomenclàtor, una comissió formada per càrrecs electes, representants del teixit acadèmic i social i personal tècnic de l’Ajuntament.

Les excepcions

Per poder dedicar un carrer a un personatge han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat. I cal aclarir també que la Ponència del Nomenclàtor no pot posar noms a biblioteques, centres sanitaris, centres cívics, etc.

La decisió

La Ponència del Nomenclàtor no té un calendari de reunions establert, però se sol reunir entre tres i quatre cops l’any. Treballa conjuntament amb els districtes, que poden informar favorablement o desfavorablement de la proposta, però la decisió final és de la Ponència.

Un cop aprovat el nom, el districte tria la data per fer-lo efectiu i inaugurar la nova via pública. Aquest mateix procediment se segueix per a les plaques i els faristols de memòria.

En els darrers anys s’ha treballat per reduir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i de noms populars al nomenclàtor.