Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

En el marc de la sessió plenària, celebrada la tarda del dimarts 8 de novembre, del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB), aquest òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva primera petició a les administracions competents, referent a l’assignació de préstecs Next Generation EU per fer front a les dificultats de finançament amb què es troben associacions, fundacions i/o cooperatives a l’hora de tirar endavant promocions construïdes o rehabilitades.

Concretament, el Consell sol·licita  a l’Estat un volum de 10.000 milions d’euros Next Generation EU en forma de préstecs reemborsables en un termini de 40 anys, dels quals 10 anys siguin de carència i 30 d’amortització, i a un cost financer zero, i només amb les despeses de gestió. En aquest sentit, suggereix que l’Estat assigni els fons prestables a agències financeres autonòmiques, a banca ètica i entitats acreditades de l’economia social per tal que aquests els distribueixin entre les entitats que es dediquen a la promoció d’habitatge de lloguer social que reuneixin tots els requisits necessaris.

La petició del Consell ve a tomb d’una realitat actual difícil de gestionar a Espanya, on el parc d’habitatges de lloguer social és clarament insuficient. En concret, representa només un 1,6% de la totalitat del parc, davant del 15% de mitjana a Europa. Així també, la xifra d’inscrits als Registres de sol·licitants d’habitatge protegit és de 400.000 persones, i només un 2,5% del parc d’habitatges és social, per un 9,3% a la Unió Europea.

Totes aquestes qüestions, així com la manca de finançament privat per promoure habitatge de lloguer social i l’augment de preus en la construcció, van suscitar la reclamació del Consell, que va desgranar la seva petició en altres punts d’interès.  

Els fons Next Generation EU, palanca de canvi

En aquest sentit, es va demanar a la Generalitat la subsidiació dels crèdits de l’ICF per a la promoció d’habitatge social perquè resulti un tipus d’interès fix assumible, així com que les subvencions NGEU per a les promocions d’habitatge protegit de lloguer es puguin sol·licitar d’acord al preu del mòdul i que sigui la mateixa Generalitat la que subvencioni el diferencial entre els lloguers socials i el preu d’HPO de règim general.

En una altra línia, el Consell també va suggerir que el govern català implementi el mateix mecanisme que ha desenvolupat l’Ajuntament de Barcelona referent a la garantia pública respecte del finançament, en cas d’impagament de 5 quotes del préstec per a promocions d’habitatge protegit de lloguer o de cessió d’ús. 

Davant d’aquestes peticions, el Consell fa una al·lusió directa als fons Next Generation UE, aprovats el juliol de 2020 pel Consell Europeu, i dotats amb 806.900 milions d’euros pel conjunt dels estats membres, dels quals 360.000 milions són en forma de préstecs reemborsables (amb una correspondència per a Espanya de 140.000 milions).

En paral·lel, el balanç de l’any 2021 del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona va deixar algunes dades rellevants i positives sobre la taula. Entre altres, les 80.000 persones que han pogut mantenir el seu habitatge gràcies als ajuts al pagament del lloguer, així com els 268 habitatges adjudicats durant tot l’any mitjançant la Mesa d’emergències, els 19 milions d’euros atorgats en forma d’ajuts a la rehabilitació per part de l’Ajuntament i la Generalitat, que han permès millorar el seu edifici o habitatge a unes 12.500 persones, i les 10.800 persones noves que han pogut allotjar-se en habitatges públics a la ciutat entre 2016 i 2021.

El CHSB, un espai de participació ciutadana

Constituït el 26 de febrer de 2007 com a instrument de generació d’opinió i propostes entre els ciutadans, el Consell és un òrgan consultiu i de participació sobre la política d’habitatge a la ciutat en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Aproximadament, el formen un centenar de membres, en representació de la Generalitat i l’Ajuntament, dels grups polítics municipals, d’organismes i empreses públiques relacionades amb la planificació i construcció d’habitatges, dels consells sectorials de participació municipals, de les entitats socials sense afany de lucre, d’associacions i entitats de suport social per a l’accés a l’habitatge, dels ens cooperativistes, del moviment veïnal, dels sindicats, de fundacions socials, de les universitats, dels col·legis i associacions professionals, entre altres.

Dotat d’unes funcions més específiques i una major implicació i seguiment en la política d’habitatge que marca el dia a dia de la ciutat de Barcelona, el Consell sorgeix de l’experiència viscuda pel Grup de Treball d’Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, que va estimular al Consorci a crear aquest òrgan.