Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

L’estructura d’eficiència energètica, distribuïda en tres cossos i que inclourà umbracle, comptarà amb vuitanta plaques per a la injecció d’energia neta a la xarxa. Estarà ubicada al sud-oest d’aquest petit ‘pulmó verd’ del flamant barri del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta és una millora més basada en un decret municipal que motiva la consideració de nous criteris d’aplicació en projectes i obres de planejament  urbanístic i, en concret, quan fa referència a l’aprofitament màxim de fonts d’energia renovables i locals.    

Les obres del barri de la Marina del Prat Vermell continuen avançant, i quan s’ha complert un any des de la posada en marxa del seu ‘parc central’ ara s’hi incorporarà una instal·lació d’eficiència energètica -com és la pèrgola amb umbracle i amb plaques fotovoltaiques- que estarà ubicada entre els carrers de Cal Cisó i Tortosa, al districte de Sants-Montjuïc.

Una millora que se situa dins de les actuacions de transformació urbanística d’aquesta ‘taca verda’ situada entre els carrers de Pontils, Tortosa, Arnes i Ascó.

El motiu d’incorporar aquesta instal·lació, doncs, és definida per la consideració dels nous criteris d’aplicació en els projectes i obres de planejament urbanístic de l’Ajuntament; i en concret a l’aprofitament màxim de fonts d’energia renovables o residuals (focus de calor i fred) per cobrir demandes energètiques noves o existents, i entre les quals es poden comptar opcions com la fotovoltaica, de la qual parlem, minieòlica, o altres, a partir de la integració d’elements generadors en l’espai públic (pèrgoles, paviment, altres elements urbans, etc.).

La fórmula escollida en aquest cas per a la gestió de l’energia serà la d’injecció a la xarxa de Baixa Tensió. Una justificació que és expressada pel desfasament entre la franja diürna de producció energètica i la franja nocturna de consum del parc associat a l’enllumenat públic, fent que l’opció d’autoconsum quedi descartada. En altres paraules; la injecció d’energia renovable de la instal·lació fotovoltaica projectada serà major que la demanda energètica necessària de l’enllumenat de la urbanització d’aquest àmbit.

En paral·lel, i vinculada a aquest apartat, també, es preveu una connexió del sistema de comunicacions de la pèrgola fotovoltaica amb la xarxa de l’Institut Municipal d’Informàtica. Aquest sistema s’encarregarà d’emmagatzemar les dades del comptador i transmetre-les a través de la plataforma ‘Sentilo’.

D’aquesta manera, amb el monitoratge energètic que es crea, es posa a disposició de gestors i de la mateixa Agència de l’Energia de Barcelona una eina per a l’anàlisi dels comportaments energètics d’edificis i instal·lacions municipals, amb la finalitat de fer una gestió eficient de l’energia.

Una altra de les característiques que cal subratllar és l’emplaçament de la pèrgola: pensem que la zona on s’emplaça aquesta compleix una doble funció: d’una banda, permet generar un espai de descans amb cobertura d’ombra per als vianants i és compatible amb la configuració de zones verdes noves i d’arbrat nou i existent del parc. D’altra banda, es localitza a la zona urbanitzada amb menys presència d’arbres i, per tant, amb millor emplaçament de recepció de llum solar del nou parc.

Tot i això, també s’ha tingut en compte l’entorn urbà i s’ha valorat l’existència (actual o futura) de grans obstacles que poguessin fer ombra sobre la instal·lació fotovoltaica en l’àmbit del projecte. També cal dir que a l’hora d’executar aquesta estructura s’ha mantingut el nombre més gran d’arbres existents, segons les premisses rebudes d’Espais Verds, tot i que aquesta presència pot condicionar el rendiment de la instal·lació.

Radiografia de la pèrgola

La pèrgola està formada per tres cossos que contenen diferents segments de plaques fotovoltaiques combinats amb altres cossos, i coberta per lames de fusta tecnològica que conforma els umbracles.

Una instal·lació fotovoltaica que tindrà 80 mòduls fotovoltaics –cadascun de dimensions 210 cm x 110 cm, aprox.- distribuïts al llarg d’una superfície de 186 m², i amb una potència total de 30,8 kwp nominals.

L’estructura de la pèrgola està formada per uns pòrtics metàl·lics d’acer galvanitzat; els pilars són perfils circulars, i també hi trobem jàsseres i corretges que suporten els panells a través d’un mur cortina amb perfils d’alumini extrudit.

Mentre que pel que fa als mòduls umbracles, s’ha previst unes lamel·les de perfils extrudits foradats d’encenalls de fusta premsada. L’ancoratge dels perfils també es realitza sobre perfils tubulars d’acer laminat.

Tipus d’instal·lació

Per a  valorar el que suposarà aquesta instal·lació en el conjunt de millores, hem de subratllar que el projecte d’urbanització del ‘parc central’ de La Marina del Prat Vermell suposa la generació d’una gran zona verda de 4.370 m²  (d’un total de gairebé 21.000 m²). Una nova urbanització que incorporarà una instal·lació d’enllumenat amb nova tecnologia LED, i en paral·lel el desplegament de la xarxa de serveis bàsics. Per tant, considerant necessari poder assolir un balanç energètic neutre o positiu en termes d’energia obtinguda de forma sostenible i la consumida associada al funcionament de la urbanització, en aquest cas, l’enllumenat públic del parc.

Cal tenir en compte, també, que l’energia elèctrica produïda per la instal·lació fotovoltaica, i la instal·lació de consums per enllumenat públic estaran separats en quadres diferents i amb comptadors diferents. Per tant, aquesta no podrà funcionar en mode autoconsum.

Així doncs, la injecció d’energia renovable a la xarxa es farà en Baixa Tensió d’entre 230/400 V trifàsica a través d’un prisma soterrat que comunicarà l’armari elèctric amb un Centre de Transformació

Enllumenat públic  i manteniment de l’estructura

L’execució de la pèrgola fotovoltaica implica, també, la instal·lació de vuit projectors als pilars de l’estructura metàl·lica que conforma la pèrgola. Aquests punts de llum complementen la xarxa d’enllumenat públic que hi ha definida al ‘parc central’ de La Marina del Prat Vermell; un sistema d’enllumenat que s’ha definit de manera conjunta amb el de la pèrgola en l’àmbit de l’estudi lumínic, de dimensionament de les línies i de disseny del quadre d’enllumenat.

Aquests punts de llum que es col·locaran seran projectors LED, i van muntats a les columnes d’acer galvanitzat mitjançant unes abraçadores.

D’altra banda, si bé és possible que una part de les tasques de manteniment elèctric i mecànic dels mòduls es pot fer per sobre mitjançant una cistella de manteniment, també  es podrà fer  a través d’uns passos longitudinals superiors amb enquadernació sobre la línia central de pilars per a habilitar una superfície major de treball.

Una altra de les casuístiques que s’ha tingut en compte és l’acumulació de pols i sediment sobre aquells mòduls, així com l’acumulació d’excrements d’aus, podent afectar significativament l’eficiència de generació d’energia i, consegüentment, de tota la instal·lació fotovoltaica. Per tant, es contempla una neteja periòdica dels mòduls amb aigua per la part d’aquests.

Quant a dades: la potència de la instal·lació fotovoltaica té 30,8 kWp, produint 30.800 kWh/any (1.000 kWh/kWp), amb un consum elèctric de llars equivalent a 13 llars. I en conjunt, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle estalviades: l’equivalent a 11.088 kg CO₂.

Les obres d’aquesta fase tindran una durada aproximada de sis mesos i han comptat amb un pressupost de 418.448 euros (IVA inclòs).