Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

El 28 d’octubre de 1848 sortia de Barcelona el tren que inaugurava el transport ferroviari a la península Ibèrica. Un trajecte de 28,25 quilòmetres fins a Mataró que va suposar tota una revolució a l’època i que no hauria estat possible sense el seu gran promotor, l’industrial mataroní Miquel Biada.

El primer tren de la línia ferroviària Barcelona-Mataró va sortir el 28 d’octubre de 1848 des d’una estació que estava ubicada a tocar de l’estació de França, a l’avinguda del Doctor Aiguader. Aquell dia milers de persones es van aplegar per veure sortir el comboi entre crits i visques al nou mitjà de transport. Va ser un viatge inaugural en què no va faltar cap autoritat local ni estatal, però el seu gran valedor, Miquel Biada, no hi va poder pujar. Aquest industrial mataroní va promoure la creació de la línia de ferrocarril després de tornar de Cuba, on va quedar meravellat per la línia de tren traçada entre l’Havana i Güines. Malauradament, va morir uns mesos abans de poder veure el seu somni fet realitat.

A Cuba, Biada va prendre nota de tots els detalls dels trens de la línia, que estaven fabricats a la Gran Bretanya. Es va traslladar a Londres amb l’objectiu de trobar finançament i els enginyers per fer possible la línia Barcelona-Mataró. A la capital britànica, va disposar de la mediació de Josep Maria Roca i Cabanes per atraure el capital estranger. Roca no va trigar a afegir-se al projecte.

De tornada a Barcelona, van preparar el projecte ferroviari per demanar la concessió a l’Estat. El juny del 1843 la van sol·licitar i van encetar un camí llarg i costós per fer realitat l’arribada del tren. Van superar reticències sobre el mitjà de transport, protestes per l’expropiació forçosa dels terrenys per on passaria la línia i tota una sèrie de boicots durant les obres. Un cop resolta la burocràcia, l’estiu del 1847 van començar les obres del traçat mentre a Anglaterra es fabricaven les primeres quatre locomotores, amb els noms de Mataró, Barcelona, Catalunya i Besòs, amb 30 vagons i 62 cotxes de passatgers.

Quan la via ja estava construïda i havia arribat tot el material mòbil de la Gran Bretanya, els enginyers van comprovar tot el traçat, els ponts, els túnels, les locomotores i els vagons. Amb els informes favorables, es va fixar el 28 d’octubre de 1848 com el dia de la gran inauguració.