Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Aquesta és la quarta ‘peça urbana’ que es posa en marxa –al llarg dels darrers anys- d’aquest puzle de 14 sectors amb què s’estructura el nou barri de La Marina del Prat Vermell. Un ‘sector 3’ que es desenvoluparà entre els carrers del Cobalt, Ferro, Foc i Plom, abastant una superfície de 29.215 m² . I amb uns criteris d’urbanització que tenen com a principals característiques, la racionalització dels recursos que s’hi destinen (distribució de la secció tipus dels carrers, materials a emprar, vegetació i elements urbans), la prioritat d’ús per al vianant, les ‘zones 30’ en els carrers interiors amb trànsit rodat, la implantació de nous sistemes com la xarxa de fred i calor del barri, o el drenatge sostenible urbà, entre altres.

En paral·lel a les obres del Parc de les Tretze Roses, l’IMU ja va començar abans de l’estiu les obres d’urbanització de l’anomenat ‘Sector 3’ del flamant barri de La Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc. Un àmbit que està delimitat per quatre carrers (Cobalt, Ferro, Foc i Plom), a més d’un petit vial de connexió entre aquests dos últims i els intersticis ‘verds’ de tota aquesta quadrícula. En conjunt, una millora que s’estendrà en uns 29.000 m² de superfície, i que inclourà, bàsicament, noves vies, enjardinament, noves xarxes de serveis (electricitat, clavegueram, gas, telecomunicacions, aigua, telefonia, deixalleria, etc.), mobiliari urbà, enllumenat públic o senyalització i semaforització.

Com ja hem comentat en altres ocasions, i per a fer un repàs a la creació d’aquest barri -que es va configurant de mica en mica- ens hem de remuntar a mitjan 2006, data en què es va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, amb l’objectiu d’ordenar integralment aquest territori, transformant usos existents, per a la creació d’un nou barri d’usos mixtos plenament integrat a la ciutat. Una modificació que delimita 14 sectors que es van desenvolupant progressivament pels corresponents plans de millora urbana.

Aquest ‘sector 3’, doncs, és la quarta peça urbana que configura aquest puzle de 70 hectàrees  de terreny totalment renovades, que incorpora uns criteris d’urbanització que tenen com a principals característiques, la racionalització dels recursos que s’hi destinen (distribució de la secció tipus dels carrers, materials a emprar, vegetació i elements urbans), la prioritat d’ús per al vianant, les ‘zones 30’ en els carrers interiors amb trànsit rodat, la implantació de sistemes nous com la xarxa de fred i calor del barri, o el drenatge sostenible urbà, entre altres.

D’indústries i magatzems a un barri verd, sostenible i que s’apropa a l’habitant i al vianant

Actualment, el territori de La Marina del Prat Vermell, és un àmbit en transformació que està, bàsicament, ocupat pels usos industrials i algun petit nucli residencial, amb poca presència d’equipaments i espais lliures.

Unes indústries diverses, magatzems de diferent abast, amb grau d’activitat molt variat. Són, aquestes, naus d’una sola planta, alternant espais buits, patis, i algun petit carrer per a garantir l’accés als interiors d’aquestes indústries i habitatges de diverses alçades.

Així doncs, en aquesta nova proposta d’urbanització, l’interior del nou barri presenta una xarxa d’itineraris interiors que estarà configurat  per carrers, passatges, i els espais lliures dels sectors a desenvolupar, creant un nou barri de proximitat amb l’habitant, amb la majoria dels carrers amb voreres molt amples amb parterres grans, i amb espais viaris amb prioritat d’ús per al vianant.

Pel que fa als elements vegetals, aquests formen part del nou sistema que s’implantarà al barri: bàsicament, destaquem el drenatge d’aigües pluvials amb infiltració al subsòl.

En l’ordenació de l’espai públic, i molt especialment la dels carrers, cal destacar el trànsit rodat del barri amb  ‘Zona 30’, limitant l’amplada d’aquests a sis metres i amb dos carrils de circulació.  Un fet que comporta que el clàssic repartiment d’usos (L’Eixample, per exemple) del 50% destinat a superfície per a circulació rodada, i l’altre 50%, per als vianants, aquí, a la ‘nova’ Marina passarà a ser del 70% (per a vianants) i 30% (trànsit rodat, carril de serveis aparcament, contenidors,  servei bicing…).

Per tant, aquesta nova proposta crea una trama de carrers entrelligats amb la resta d’espais públics, fent possible la convivència d’usos, deixant clar que aquest espai públic ha estat pensat, sobretot, pels usos vinculats als vianants i bicicletes.

Un altre punt important a destacar, és que la proposta de l’espai públic dels carrers i places de la qual forma part aquest ‘sector 3’, és la racionalització dels recursos a utilitzar quant a distribució de la secció tipus dels carrers, els materials  emprats, i també la vegetació i elements urbans, amb la voluntat de simplificar la complexitat i el cost d’urbanització.

Dos tipus de carrer i ‘verd’ amb caràcter estructurant i vertebrador

En aquest ‘sector 3’, trobem dos tipus de carrer: els d’alineació muntanya-mar (prenent com a referent geogràfic Montjuïc), on la secció és amb calçada central i voreres; i els carrers amb orientació Llobregat-Besòs, amb un caràcter més de bulevards verds que uneixen per als vianants i ciclistes els futurs àmbits urbans situats a est i oest del barri.

Un plantejament, aquest últim, que ha permès reforçar el caràcter de ‘carrer-jardí’, estenent-se  per tot el barri, des de les places cap als carrers. I en què, a vista d’ocell i augmentat respecte de la nova quadrícula urbana, podrem veure com es va definint a poc a poc un llarg passeig muntanya-mar des del carrer del Foc fins al carrer dels Motors, travessant tot el barri i relligant els interiors d’altres sectors (Plaça del Nou, i el gran parc central de la Marina).

Un cor del barri, doncs, que en un futur, serà un gran pulmó verd, i on conflueixen els eixos de vianants del barri.

Cobalt, Ferro, Foc, Plom i una via de connexió

Així, els carrers del Cobalt i del Ferro seran carrers mixtos de vehicles i vianants (20 m d’amplada), amb  una secció de carrer de 5,20 m de vorera,  amb arbrat d’alineació en escocell, i una calçada de 6 m per a dos carrils de circulació.

En els carrers d’ús prioritari per a vianants (com és la via interior vertical i els carrers amb parterre central interiors dels sectors), es deixen dues voreres laterals de 5 m d’amplada per a l’accés enfront dels edificis.

Plom, per la seva banda, serà un carrer estructurador del barri, i, per tant, una de les seves finalitats en la seva centralitat és permetre el servei de transport públic, suport d’una bona activitat comercial i de distribució del trànsit interior.

Mentre que al carrer del Foc, hi haurà una vorera de 9,60 m, amb parterres continus, i entre parterre i calçada, deixant amplades d’1,40 m per a pas de serveis, accés a contenidors, etc.

Xarxes complementàries sostenibles per a un barri amb menys contaminació

A La Marina del Prat Vermell s’ha apostat per a aconseguir un estàndard d’urbanització, amb cotes força altes de sostenibilitat, i un exemple ben clar és, a part de la implantació de les xarxes  de serveis convencionals, la complementarietat amb la xarxa de fred i calor de barri, i el drenatge sostenible urbà.

En paral·lel a aquest desplegament, cal també recordar que el model de mobilitat adoptat en aquest nou barri té un impacte molt positiu en la sensació d’habitabilitat, ja que carrers interiors de prioritat de vianants i de baixa velocitat, té com a conseqüència, menys sorolls, menys contaminació, més marge de maniobra per als usos dels vianants, i s’evoluciona cap a un carrer amb caràcter més cívic.

I a tot això, cal sumar-li el transport públic  (línies L9 i L10 Sud del Metro, a més de la possible extensió de l’L2), les noves línies de bus que es generaran, i l’àmplia xarxa de carrers de prioritat invertida per a vianants i bicicletes, i tenint en compte que els eixos primaris d’accessibilitat al nou barri passen, bàsicament, per la Gran Via i la Ronda Litoral.

Jardineria, mobiliari urbà i enllumenat

Precisament la idea de barri sostenible va molt lligada a la importància de les zones verdes que s’hi creen i que prenen protagonisme. Una vegetació que és font de qualitat ambiental, de qualitat de vida, de qualitat paisatgística, millorant la qualitat de l’aire, contribuint a la regulació tèrmica i lumínica, així com el confort de l’espai públic.  Una solució que serà emblemàtica per a donar suport a la idea d’ ‘Eixample verd’ i ecobarri.

I és que el verd que es planteja en aquest projecte, vol anar més enllà de la consideració de ‘carrer enjardinat’ o de ‘carrers amb parterres i arbres’, i que aquests siguin elements aïllats i autòctons, sinó els d’un veritable entramat verd amb caràcter continu.

Així, en la paleta vegetal que conformarà aquest verd del ‘Sector 3’, hi trobarem, distribuït en quatre tipus (carrer de la Metal·lúrgia, passatges de vianants; carrers (alineacions d’ombra/espècies ornamentals); i cantonades i placetes): fraxinus, ficus o prats florits; tipuanes, jacarandes, plàtans, eucaliptus o mèlies, entre moltes altres.

Pel que fa al mobiliari urbà, s’ha col·locat al llarg dels vials i en les zones de descans. Bancs model Neoliviana de fusta i alumini, i cadires; papereres model Barcelona (de 70 l) d’acer galvanitzat; aparcament per a bicicletes amb perfil en U invertida; i bàculs d’enllumenat (acer galvanitzat).

Enllumenat: es proposa una nova xarxa d’enllumenat que s’ajusti a la nova fesomia del barri, tant en l’àmbit d’ús com en l’àmbit arquitectònic. Bàsicament, seran lluminàries (amb sistema LED)  i depenent del tipus de carrer, els bàculs podran tenir entre 5-8 metres d’alçada, amb sistemes Plizar.

Residus urbans, drenatge sostenible i ‘heating and cooling’ 

Durant els primers anys, està previst que la recollida de residus es faci mitjançant contenidors al carrer de reciclatge (vidre, envasos i paper) de rebuig i orgànica. En total es recomanen una quarantena de punts, tant de recollida selectiva com d’orgànica i rebuig.

D’altra banda, es recomana recollir les aigües de pluja dels terrats i voreres i infiltrar-les en el terreny, en comptes d’abocar-les directament a la xarxa unitària de col·lectors. A més, el projecte defineix també les tècniques de drenatge urbà sostenible a executar en aquesta urbanització.

Aquesta gestió en origen de l’aigua, doncs, evita que una part important de la quantitat de pluja que cau al barri vagi a parar a la xarxa de clavegueram , i per tant, a la depuradora. Una gestió de l’aigua que es realitza als parterres, configurant-los de forma que puguin captar i gestionar gairebé el 50% de l’aigua de pluja caiguda a l’àmbit per a pluges amb període de retorn igual o inferior a deu anys.

Mentre que les anomenades xarxes urbanes de calor i fred (District Heating Cooling, DHC), que ja van començar a funcionar a la nostra ciutat l’any 2004, són sistemes centralitzats  de producció i distribució d’energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Així, aquestes produeixen l’energia des d’una o diverses centrals i la distribueixen en els edificis o equipaments a través d’una xarxa de canonades a través de les quals circula un fluid tèrmic.

La producció centralitzada i l’aprofitament de fonts d’energia renovable –que varia en cada tipus d’instal·lació- permet millorar l’eficiència i reduir les emissions de gasos contaminants i gasos.

La xarxa gestionada per Ecoenergies -en aquest cas la que opera a La Marina del Prat Vermell- ofereix els seus serveis energètics (aigua calenta a 90 º C, aigua freda 5 º C, fred industrial -10 º C) en una àrea d’uns 15.000.000 m² -en un horitzó a trenta anys gràcies a una xarxa de canonades que subministra l’energia tèrmica fins als edificis connectats (clients).

Aquest projecte en concret està dissenyat per a generar energia a partir de tres centrals de producció. Les dues primeres centrals (Zona Franca i La Marina), i la planta de recuperació de fred residual de la central del Port i la seva xarxa de transport.

L’obra del sector 3 de La Marina del Prat Vermell ha estat executada a través de l’IMU, i ha comptat amb un pressupost d’uns 11 M€.