Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

L’11 d’abril de 1873, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República, hores després de l’abdicació del rei Amadeu I de Savoia. Amb 258 vots a favor i 32 en contra, aquella sessió parlamentària va marcar l’inici d’un període breu, convuls i fonamental per al futur del país i de Barcelona. Enguany se celebren els 150 anys de la Primera República amb un programa d’activitats que recorda fets, personatges i indrets de la ciutat marcats per aquesta fita històrica.

El primer dels actes per celebrar el 150è aniversari de la Primera República serà la presentació de la reedició de La República a Barcelona, l’obra que Miquel González i Sugranyes, l’alcalde durant la Primera República, va escriure a finals del segle XIX. La nova publicació inclou un centenar de documents i textos dels historiadors Jordi Roca Vernet i Ginés Puente, i es donarà a conèixer dilluns, 13 de febrer, en un acte a l’Arxiu Històric de Barcelona.

El 25 de març el Centre de Cultura i Memòria El Born presentarà la jornada “L’estel fugaç de la llibertat: a 150 anys de la Primera República (1873-1874)”, amb vuit experts i expertes en història que abordaran temes com la importància de la Primera República en les polítiques democràtiques posteriors, com l’extensió del sufragi, la democratització de la terra, la regulació de la jornada laboral o l’ensenyament laic.

Tres faristols de memòria nous

La programació també inclou la col·locació de tres faristols de memòria en punts de la ciutat associats a fets i personatges rellevants de la Primera República.

El primer se situarà a la plaça de Sarrià i marcarà el darrer punt de la resistència liderada pel republicà Joan Martí Torres, més conegut com el Xic de les Barraquetes, davant els violents embats de les tropes del general Martínez de Campos, l’endemà de l’alçament del 8 de gener de 1874. Els republicans es van fer forts a Sarrià, amb una partida de voluntaris en defensa de la legalitat republicana. Els caiguts en aquest conflicte se’ls va considerar màrtirs en la defensa de la República, i cada any se’n recorden els fets i se’ls fa un homenatge al cementiri de Sarrià.

El segon faristol es col·locarà al passeig de Sant Joan en honor del poeta, músic i polític republicà Josep Anselm Clavé. Diputat a les Corts durant la Primera República i president de la Diputació Provincial de Barcelona, també va formar part de la Junta Revolucionària i va ser empresonat per participar en la revolta popular contra el general Espartero. Al mateix passeig s’hi pot trobar l’obra que el 1888 es va erigir en el seu honor, i que va ser el primer monument públic que es va aixecar a la ciutat amb una col·lecta popular. Originalment, la peça es trobava a la cruïlla de la rambla de Catalunya i el carrer de València, fins que l’any 1956 es va traslladar al passeig de Sant Joan.

Durant la segona meitat del segle XIX, el jardí dels Camps Elisis va ser un espai de trobada de les classes populars barcelonines. Situat entre els carrers d’Aragó i del Rosselló, s’hi va instal·lar el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, i allà mateix Josep Anselm Clavé va dirigir la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona, l’any 1862. Tots aquests fets es recolliran en una placa de memòria a la cantonada del carrer de Mallorca amb el passatge dels Camps Elisis, vestigi nominal d’aquell antic jardí d’aires republicans.