L’Atles de biodiversitat de Barcelona incorpora 450 noves espècies detectades a la ciutat

22/05/2024 - 10:14 h

L’Atles, elaborat i publicat per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona l’any 2019, és una eina digital per posar a l’abast de la ciutadania tota la informació disponible sobre les espècies de flora i fauna que habiten la ciutat. A més d’ampliar el nombre d’espècies recollides en les categories, s’han creat sis noves capes: herbes espontànies dels escocells, prats i herbassars, plantes en jardineres, crustacis i mol·luscs.

L’Atles de la biodiversitat de la ciutat de Barcelona, l’eina digital oberta a la ciutadania que ofereix una àmplia informació sobre la flora i la fauna que habita a la ciutat, ha incorporat aquest any més de 450 noves espècies, fet que suposa una millora del contingut de l’atles tant de manera quantitativa com qualitativa.  Les noves capes s’obren a la ciutadania coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, que se celebra el 22 de maig.

En primer lloc, s’han incorporat sis noves categories: herbes espontànies en escocells, en prats i en herbassars, plantes en jardineres, crustacis i mol·luscs. També s’han introduït noves espècies en categories que ja existien en la plataforma. Amb aquesta incorporació de més elements es consolida una eina que mostra, de manera ajustada, la relació entre la morfologia de la ciutat i la seva biodiversitat.

Les herbes espontànies als escocells constitueixen un grup divers i extens. Eviten l’erosió del sòl, faciliten la infiltració de l’aigua de pluja, retenen la pols en suspensió, produeixen pol·len i nèctar per a papallones i abelles, atreuen fauna auxiliar i, a més, poden ser plantes per nodrir les erugues d’algunes papallones o els ocells.

Els prats i els herbassars són ecosistemes que tenen un alt valor en clau de biodiversitat en entorns urbans. Aquestes espècies són bones candidates per substituir les gespes en alguns indrets, perquè necessiten menys intensitat de gestió i menys demanda hídrica.

La vegetació de les jardineres també té un paper molt important en les dinàmiques ecològiques de la ciutat. El tipus de flora que s’hi troba ve determinat pel contingut limitat de sòl, l’exposició directa al sol o la seva ubicació dins de la trama urbana. A més, els elements que s’hi planten són atraients d’espècies d’ocells i pol·linitzadors.

Finalment, la incorporació de les categories de crustacis i mol·luscs mostra un món poc conegut de la vida submarina al litoral barceloní, en la qual hi ha una gran diversitat d’espècies. Aquestes dues categories s’han pogut elaborar amb la col·laboració d’EMBIMOS, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i gràcies a la contribució ciutadana, amb les aportacions de persones voluntàries que han fotografiat i identificat algunes d’aquestes espècies.

Els continguts de l’Atles es poden visualitzar a cada un dels 73 barris en què es divideix la ciutat o en una adreça concreta i cada espècie, amb el seu nom comú i científic; hi ha una breu descripció i majoritàriament s’acompanya d’una fotografia o d’una il·lustració.

L’Atles s’ha elaborat gràcies al treball i la col·laboració de diverses institucions científiques, entitats, organitzacions i nombroses persones que participen en projectes de ciència ciutadana.