Neix el Parc de les Tretze Roses

07/09/2022 - 15:21 h

L’espai que es crea ara serà el veritable ‘pulmó verd’ de La Marina del Prat Vermell, constituint, a més, una centralitat urbana d’atracció i relacional que farà de referent en aquest flamant barri. A tocar de la Casa de l’Agricultura i de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Sants-Montjuïc, el parc s’estendrà en uns 21.000 , amb cinc espais protagonistes ben diferenciats: el prat petit, la placeta central, el jardí en pendent, el jardí del TEDUS, i el prat gran. 

Ja han començat les obres de millora de l’espai públic d’una de les peces urbanes més importants del flamant barri de La Marina del Prat Vermell quan ens referim al que aportarà de verd: es tracta del naixement del Parc de les Tretze Roses; un espai que ocuparà –quan les dues fases d’urbanització hagin finalitzat- 21.250 m²  de superfície renovada, situat en una quadrícula delimitada pels carrers d’Ascó, Arnes, Pontils i Ulldecona.

L’àmbit de la zona del nou parc es desenvolupa en els espais resultants de l’enderroc de les cases barates del barri d’Eduard Aunós, on es van mantenir les traces dels carrers existents i es van transformar els solars lliures en un aparcament provisional no regulat.

El parc limitarà pel sud-est amb els edificis d’equipaments del carrer d’Ulldecona (Casa de l’Agricultura i Comissaria dels Mossos d’Esquadra); pel sud-oest, amb la nova urbanització del carrer Cal Cisó; a l’oest, a la futura obertura i urbanització dels carrers d’Ascó-Ferro; al nord, l’àmbit inclou part de les parcel·les corresponents a les naus industrials en desús o en transformació del carrer d’Arnes; mentre que el límit est de la intervenció el conforma el carrer de Pontils amb el grup d’habitatges al voltant de la plaça Falset.

Uns carrers, al voltant d’aquest parc, on la gran majoria estan configurats per dues voreres molt amples per a la inclusió d’amplis parterres i vegetació, i on es percep aquest espai viari com a terreny amb prioritat d’ús per al vianant.

Uns criteris d’urbanització donant protagonisme al vianant, al verd i a la sostenibilitat

La concepció d’aquesta ‘plaça-parc’ que prioritzarà la seva funcionalitat com a lloc d’estada i de passeig ve lligada al paper cabdal que aquesta assumirà dins de l’estructura urbana de l’àmbit de La Marina del Prat Vermell. Un àmbit que es caracteritza per:

  • Donar continuïtat al potent eix ‘nord-sud’ (en plataforma única) que uneix el carrer del Foc i el carrer de Motors, singularitzant la zona central del nou parc.
  • La consideració dels eixos transversals, com el que dóna façana al mercat i l’antic traçat del carrer de Tortosa avui connectat amb la plaça de Falset.
  • La nova zona verda serà el centre d’aquesta superilla limitada pels carrers de la Metal·lúrgia, Ulldecona, Cobalt/Pontils i Foc, on la supressió del trànsit rodat a l’interior de l’illa permetrà que tot aquest àmbit urbà esdevingui un parc en el seu conjunt (a remarcar el tractament unitari dels paviments, la continuïtat de l’estructura arbòria, la zona central com el gran TEDUS (retornar a l’aqüífer les aigües de pluja del conjunt de l’illa), zones per als vianants, o el reforçament del lloc central del parc, per a citar-ne alguns).

El parc en cinc espais

L’ordenació i configuració del Parc  de les Tretze Roses  compta amb cinc espais diferenciats:

  • El prat petit: serà un espai buit, un lloc d’estada i joc, amb un petit pendent que permet ser utilitzat com a espai d’espectacles infantils o d’altres, aprofitant el desnivell amb relació a l’espai central, que actua com escenari.
  • La placeta central: és el lloc de trobada central i de referència del parc. En aquest punt conflueixen els elements generadors de la proposta: l’eix nord-sud; frontissa i mirador dels dos prats.
  • El jardí en pendent: aquest àmbit combina dues escales laterals i una central, amb una rampa creuada en la diagonal del rectangle. Amb una vegetació que aporta la màxima coloració al conjunt: espígol, romaní, margarides grogues o el cirerer del Japó, entre d’altres.
  • El jardí del TEDUS: se situa al final d’aquest suau pendent del prat gran. Una zona d’absorció de les aigües, conformada per còdols de riu i que contindrà la vegetació característica d’aquest tipus de llacuna: tamarix, joncs, etc.
  • El prat gran: la morfologia del prat gran està condicionada pel seu paper com a dipòsit de filtració de les aigües pluvials. Un prat gran que està delimitat per dos murs vegetals de gabions d’alçada variable. El ‘mur vermell’ farà de barana del passeig d’arbrat perimetral; i el ‘mur verd’ és límit de la franja pavimentada i d’estada.

Quotes altes de sostenibilitat

Una de les característiques d’aquest nou barri és l’assoliment d’un estàndard d’urbanització amb unes quotes més altes de sostenibilitat, que a més de la implantació de les xarxes de serveis convencionals es complementen amb la xarxa de fred i calor del barri, i amb el drenatge sostenible urbà. Amb un objectiu global: tenir una ciutat més sostenible; amb menys contaminació, soroll, consum energètic, estalvi de recursos naturals, gestió adequada dels residus, etc.

En aquest sentit, la urbanització del Parc de les Tretze Roses segueix aquestes directrius en els següents aspectes: la construcció d’un gran TEDUS (Tècniques de Drenatge Urbà Sostenible) per a retornar a l’aqüífer les aigües de pluja del conjunt del parc, reg i plantacions sostenibles, amb espècies autòctones i de baix consum d’aigua.

Així doncs, el parc es convertirà en el veritable pulmó verd d’aquesta superilla central i de tot el nou barri, potenciant els desplaçaments a peu i en bicicleta.

A tot això, cal afegir que de la mateixa manera que als carrers del barri, el verd que es planteja en aquest projecte va més enllà de la consideració de parc vegetal o de carrer amb parterres i arbres, no es tracta d’elements aïllats i autònoms, sinó d’un veritable entramat verd amb caràcter continu, amb superfícies entapissades, de petits volums d’arbustives, i amb diferents tipus i mides d’arbres, cromatisme, olors, ombres, etc.

Jardineria, mobiliari i enllumenat

Les espècies a plantar s’han seleccionat preferint la sembra de plantes autòctones i de xerojardineria (amb necessitat baixa de reg), però que també puguin resistir els períodes en què els parterres es puguin inundar temporalment per les pluges.

La nova base d’arbrat, per exemple, serà bàsicament mediterrani: hi trobarem l’alzina, el roure, el vern o el freixe; i també com arbres de l’amor o cirerers del Japó. I quant a la vegetació hi haurà espígol, romaní, margarida groga, tamarius, canyís, joncs, o buguenvíl·lees com a planta enfiladissa.

El mobiliari urbà es col·locarà en les zones de paviment dur, deixant la zona de sauló lliure d’elements. Pel que fa als bancs, es proposen bancs (Neoromàntic Liviano, i Mayo 220) i cadires amb respatller i braços per tot el parc; papereres model BCN de 70 l; aparcament de bicicletes; fonts model Barcelona; quiosc i pèrgola tipus Havana. En aquest apartat també hem d’incloure els jocs infantils (gronxadors, cabanes, balancins…).

Mentre que la lluminària dels vials consistirà, i depenent de les zones, oscil·larà entre bàculs de 5,5 m-9 m d’alçada, amb projectors de LED d’entre 30 W/49 W  i 3.000 K.

El nom amb què finalment s’ha batejat aquesta nova àrea verda del barri de La Marina del Prat Vermell s’ha liderat a través del Consell de barri de La Marina del Port i de La Marina del Prat Vermell, un òrgan de participació que serveix de canal de trobada i d’interlocució regular entre la ciutadania i l’Ajuntament per a debatre i recollir opinions i propostes a fi d’incidir en les polítiques municipals.

En aquest cas, el procés de votació (obert entre el 23 de maig i el 21 de juny) es va poder fer a través de  https://www.decidim.barcelona/assemblies/lamarina, i hi havia quatre opcions a escollir: Parc  del Prat Vermell; Parc de la Rosa de Foc; Parc Central de la Solidaritat; i Parc de les Tretze Roses; essent aquest últim el més votat, amb  un suport de 59 vots.

El nom guanyador fa referència al nom col·lectiu donat al grup de tretze joves, la meitat de les quals pertanyien a les joventuts socialistes unificades, afusellades a Madrid el 5 d’agost de l’any 1939, quatre mesos després de finalitzar la Guerra Civil provocada per l’alçament militar contra la República, sense delictes de sang, per sentència del Consejo Permanente de Guerra. El delicte va ser: l’adhesió a la rebel·lió. Van ser detingudes, torturades, empresonades i afusellades. Les seves edats anaven des dels 18 als 26 anys.

La millora d’aquest àmbit verd de La Marina del Prat Vermell, obra impulsada per l’Institut Municipal d’Urbanisme, ha comptat amb un pressupost de 5,3 MEUR (IVA incl.).