Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

El segon i últim dels diàlegs d’enguany tractarà sobre activisme, pagesia i comunitat i tindrà lloc el pròxim 13 de juliol.

Recórrer amunt la carretera de Sarrià a Vallvidrera descobreix a poc a poc una vista espectacular de Barcelona des de dalt. En un vespre d’estiu, la posta de sol ho arrodoneix amb colors pintorescos. Si es continua avançant i després d’uns quants revolts, ja al cor de Collserola, apareix la Masia de Can Calopa i les seves vinyes i oliveres. És enmig d’aquest verd de camps i boscos que els “Diàlegs a l’Era de Can Calopa” permeten veure la ciutat realment amb perspectiva, reflexionar sobre el seu model alimentari i realçar el valor social i transformador de la pagesia.

És dijous 29 de juny i se celebra la primera jornada d’aquest cicle que enguany arriba a la tercera edició. Pocs minuts abans de les set del vespre, una cinquantena de persones van creuant la porta de la finca que s’obre al pati on s’hi han plantat taules, cadires i micròfons. Amb una copa del vi “Vinyes trobades”, elaborat per la cooperativa l’Olivera, escoltem el que s’explica sobre aquest projecte que, juntament amb l’Espai Consum Responsable, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Oficina Compartida de l’Alimentació Sostenible i Alimentem Collserola, és qui organitza la trobada que avui se centrarà en projectes d’artesania alimentària i inclusió social. De fet, n’és un ambaixador exemplar, ja que fa més de quaranta anys que afavoreix la promoció personal i d’integració social de persones amb discapacitat a través d’espais assistencials, terapèutics, educatius i laborals amb l’agricultura.

Artesania alimentària i inclusió social

“Volem que l’agricultura social s’entengui com a un sector multidisciplinari més enllà de la producció d’aliments”. Amb aquesta declaració d’intencions, Martí Monfort, membre de L’Olivera, contextualitza i introdueix la conversa que està a punt de començar. Els ponents són Jorge Medina de Cuina Justa (Fundació Cassià Just), Dolors Clotas de Conreu Sereny i Albert Moreno d’Esimperfect (Espigoladors).

Tots els projectes agroalimentaris avui presents conjuguen la promoció personal, l’autonomia i la integració sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat amb l’elaboració de productes d’origen i de qualitat. Aquesta idiosincràsia centra el debat d’avui: Com poder ser competitius al mercat alhora que es manté l’objectiu social?

L’exemple d’Esimperfect

El primer a respondre és Albert Moreno per explicar Esimperfect. Aquesta iniciativa de la Fundació Espigoladors vincula objectius de sostenibilitat ambiental amb l’aprofitament de fruites i verdures de proximitat descartades del circuit comercial per ser imperfectes per tal de fer-ne patés vegetals, melmelades i salses amb fruites, amb la inserció sociolaboral de persones en situació d’exclusió social. “Procurem ser competitius senzillament oferint productes de qualitat, però és evident que no tenim els recursos de les grans empreses per arribar a tot arreu. Això fa que haguem de distingir-nos de la resta a través d’explicar com fem les coses i de treballar en xarxa amb els cercles de l’Economia Social i Solidària, però el repte és arribar a les persones que no formen part d’aquest circuit”, explica Moreno.

Conreu Sereny, respecte social i mediambiental

Per la seva banda, Dolors Clotas de Conreu Sereny exposa que el respecte cap a l’entorn social i mediambiental és irrenunciable en l’activitat d’aquesta cooperativa agroecològica que des del 2010 conrea terres que fins aleshores eren en desús al costat del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i a la Masia Coll del barri de Canyet de Badalona, al parc natural de la Serralada de Marina. “Tots venim del camp”, apunta, per argumentar que “fa falta més implicació per part de l’administració per facilitar i agilitzar la tasca de projectes agroecològics que alhora promouen el consum de proximitat que la revolució verda s’ha carregat al llarg dels anys”.

Cuina Justa, una clientela compromesa

En aquest sentit, Cuina Justa pot explicar que compta amb una clientela fidel que entén i accepta el preu que paga pels seus productes. Des de fa vint-i-set anys, aquesta iniciativa de la Fundació Cassià Just elabora productes alimentaris procedents de l’hort de Cal Tudela, al Parc Agrari del Baix Llobregat, i presta servei de càtering tot oferint oportunitats laborals a persones amb discapacitat. “Si bé és cert que podem tenir algunes carències en l’eficiència de la productivitat, la inserció sociolaboral és essencial en el nostre projecte i aquesta visió és compartida per molta gent que empatitza amb el que fem i aposta per nosaltres precisament per aquest motiu. De totes maneres, la qualitat del producte és indispensable per mantenir-los al llarg dels anys”, explica Jorge Medina.

La inclusió social, com a valor de consum

La conversa s’allarga fins que el sol ja pràcticament ha caigut del tot i s’encenen els fanals del pati de l’era. Aleshores, s’obre un espai per a les intervencions de les persones que fins ara han escoltat els projectes convidats. “Ja sabem que hem de menjar de forma saludable i sostenible amb el planeta, però cal que tinguem més consciència i que apostem pels projectes que promouen la inclusió social, com a valor de consum en si mateix, a més de continuar treballant contra el malbaratament i assolir el dret a l’alimentació saludable per tothom”, apunta una reflexió que resumeix l’essència de la trobada d’avui.

Pròxima cita el 13 de juliol

“Activisme, pagesia i comunitat” és el títol del segon debat que se celebrarà el 13 de juliol per explicar l’autoorganització veïnal de l’àrea metropolitana de Barcelona que impulsa alternatives de producció i consum davant el model alimentari predominant avui irrespectuós amb el planeta i les persones. Keras Buti, Ruralitzem i Can Pujades seran els projectes convidats que podreu conèixer en un altre vespre d’estiu al bell mig de Collserola.