Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

S’ha acabat la primera fase de la recuperació de l’hort medieval del Museu del Monestir de Pedralbes, un recinte emmurallat de gairebé 3.000 metres quadrats de cultiu d’on les religioses obtenien algunes de les verdures, hortalisses, llegums o fruites que cuinaven i també les herbes amb les quals preparaven els medicaments per a la comunitat des de la fundació del convent, l’any 1327, fins a finals del segle XX.

L’obertura d’aquest nou espai del museu permet promoure valors i actituds relacionats amb la cura del medi ambient i dinamitzar la cultura a través del treball cooperatiu i inclusiu.

L’objectiu és conrear espècies pròpies de l’Europa medieval i, per aquest motiu, no inclou les que van arribar d’Amèrica a Europa i la resta del món després del 1492, com les patates, els tomàquets, el blat de moro o les maduixes. A més, l’hort:

• És un laboratori: s’hi vol experimentar amb tècniques de cultiu de l’Europa medieval, tal com es descriuen als manuscrits de l’època.
• És una aula: s’hi pot aprendre a sembrar, plantar, regar i recol·lectar i a reconèixer les diferents espècies de vegetals i conèixer el cicle de vida de les plantes.
• És un espai de protecció ambiental: té com a objectiu promoure la cultura ambiental, incrementar l’espai verd de la ciutat de Barcelona i conrear espècies en perill d’extinció o poc cultivades i, en recuperar-les, ajudar a mantenir la biodiversitat.
• És un projecte social: vol ser un espai inclusiu i accessible i es gestiona en col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

L’hort medieval

L’any 2017 va començar el projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les, tal com podia haver estat durant l’edat mitjana. Per obtenir el màxim coneixement sobre com podia haver estat l’hort medieval, es va constituir un equip amb especialistes dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials, que han abordat el projecte des de diferents vessants.

La recuperació de l’hort, des d’una perspectiva històrica, ha comportat un estudi exhaustiu per determinar les espècies que s’hi devien sembrar, que s’ha basat en la consulta dels documents medievals custodiats a l’arxiu del mateix monestir i els tractats agrícoles de l’època on es recullen les espècies i les tècniques de cultiu durant l’edat mitjana. L’hort inclou espècies autòctones i locals que actualment s’han deixat de sembrar o estan en perill d’extinció. En aquesta primera fase del projecte es presenten les dues primeres parcel·les:

• La primera parcel·la té 283 metres quadrats i està dedicada a les verdures. S’hi han sembrat productes de fulla verda, com els espinacs o els enciams.
• La segona parcel·la té 290 metres quadrats i està dedicada a l’agricultura extensiva, amb plantes lleguminoses com pèsols, llenties i cigrons.

A l’hort es fan servir tècniques agrícoles medievals, que s’anomenen orgàniques. Aquest tipus d’agricultura és un dels fonaments del que actualment s’anomena agricultura ecològica, que es complementa amb coneixements científics i tecnològics contemporanis.

La intervenció arqueològica

La intervenció arqueològica que es va fer a l’inici de les obres va permetre documentar cinc fases cronològiques clares d’utilització de l’espai. Gràcies a aquest estudi, al subsol de l’hort es van poder recuperar els camins històrics que es remunten al segle XIV i les instal·lacions de reg tradicionals.

A partir de tots aquests coneixements, s’ha pogut dissenyar l’espai i els diferents elements museogràfics, així com la distribució de les parcel·les, de manera que es garanteix la convivència de l’espai verd, l’estructura arquitectònica i històrica del monestir i l’espai museïtzat.