Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

L’antiga sèquia medieval, amb una longitud de gairebé 13 quilòmetres, ha abastat d’aigua la ciutat entre els segles X i XX. L’Ajuntament de Barcelona vol recuperar l’entorn del Rec Comtal i conservar-ne la memòria històrica amb una trentena d’actuacions urbanístiques, paisatgístiques i patrimonials. Entre aquestes actuacions destaca la creació de nou espais al llarg del traçat del canal com a punts d’interès, de coneixement i d’interpretació. A través d’aquest canal hidràulic, es pot entendre el desenvolupament social i econòmic de Barcelona dels darrers mil anys.

La proposta d’actuacions recollides al pla director que impulsa l’Ajuntament de Barcelona està dissenyada per recuperar el rec com una infraestructura verda i un recorregut urbà a través del seu traçat, la gran part del qual està ocult, sota terra. Es crearan nou espais per a l’estada i per al coneixement i la interpretació històrica del Rec Comtal. Algunes d’aquestes actuacions són la recuperació i la naturalització de l’antiga plaça del Molí de les Basses, a Ciutat Vella, i la transformació del parc del Molí, a Sant Andreu, per preservar les restes arqueològiques i crear un jardí aquàtic.

El pla també preveu l’aplicació de criteris patrimonials en les edificacions que han estat construïdes sobre l’antic traçat de la infraestructura hidràulica. L’objectiu és que, en cas que s’hi facin obres, es tingui cura dels elements patrimonials de la sèquia medieval.

Un canal de mil anys d’història

El Rec Comtal era un canal obert que es va construir al segle X, en temps del comte Miró I. Naixia a Montcada i Reixac i travessava tota la ciutat, passant pels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella, fins a arribar al mar. Al llarg de gairebé 13 quilòmetres, el canal s’utilitzava per regar, fer funcionar els molins i, més endavant, abastar les indústries tèxtils de Sant Andreu.